Els 7

1

Dimecres, 17:00 de la tarda.

Una professora d'història, no-binària i negra està preparant les seves coses per a l'endemà començar la primera classe del curs. Un dels seus futurs alumnes passa la porta de l'aula i camina tranquil·lament fins a la taula del professorat.

– Necessites alguna cosa? – pregunta la professora.

– La veritat és que sí. – respon el noi – La qüestió és que acabo d'arribar al poble i feia molt que no venia. En part he tornat perquè volia saber els orígens de la meva família i m'han dit que tu ets la persona que més coneix la història sobre els meus avantpassats.

– A què et refereixes? – pregunta ella, estranyada.

– Ah, perdona. Encara no m'he presentat. – diu l'alumne – Em dic Aren. Aren Graneis. – diu, mentre li dona la mà amb un agradable somriure.

– De veritat? – pregunta la professora, sorpresa i emocionada, mentre encaixa la seva mà amb la del seu alumne – Digues-me, que vols saber?

– Tot el que tu sàpigues. Sé que hi ha bastants històries diferents, però no tenen cap mena de similitud entre elles. I m'han dit que tu vas fer la teva tesi sobre l'autèntica llegenda dels primers Graneis. Així que en aquest cas, em fio molt més del que tu em diguis, que del que digui Internet. – diu el noi.

– Doncs serà millor que ens asseguem. La història és una mica llarga. – diu la professora, tornant a la seva cadira.

L'Aren agafa la cadira que té més a prop i s'asseu davant d'ella.

– Comença quan vulguis.

– Segons les escriptures més antigues de la Vall, la història dels Graneis va començar fa més de quatre mil anys, quan ells i tres famílies més van arribar a aquestes terres i junts van començar a fundar la Vall d'Aro, construint alguna petita cabana que altre. Aquestes quatre famílies són conegudes com les "famílies fundadores". – comença a explicar la professora.

– Això explica per què la meva família té tants diners i terrenys. – comenta l'Aren.

– Exacte. – diu ella – La part interessant de la llegenda comença una nit de lluna plena de l'any dos mil setze abans de Crist. Els membres més joves de les quatre famílies es van escapar de les seves cases i es van trobar en un punt, encara desconegut, d'alguna de les muntanyes que envolta la Vall. Els joves reunits eren 7 en total i es van ajuntar per fer un ritual. Cadascú d'ells va invocar a un dels set pecats capitals i tots van fer el mateix tracte. – continua explicant.

– Quina mena de tracte? – pregunta l'alumne, encuriosit.

– Els joves els hi van demanar als dimonis, que els hi donessin certes habilitats sobrehumanes: una velocitat que és tal, que fins i tot sembla que és teletransportin; una força tan gran que podrien aixecar un elefant adult amb cada dit; una vista, una oïda i un olfacte tan aguts que fins i tot podien veure, escoltar i olorar el que hi havia d'un extrem a l'altre de la Vall; això per no parlar del control mental, la immortalitat absoluta, la joventut eterna, el fet que la seva mossegada pot matar a qualsevol ésser sobrenatural i poder convertir a qualsevol humà en éssers semblants a ells, però sense tenir unes habilitats tan desenvolupades i evidentment, molt més mortals. – continua dient ella.

– En resum: els joves els hi van demanar als pecats que els convertissin com en una mena de supervampirs amb l'habilitat de transformar a qualsevol en un vampir normal? – dubte ell, per veure si ho ha entès bé i la professora assenteix amb el cap – I els pecats els ho van concedir? – pregunta estranyat i ella torna a assentir – A canvi de què? Dubto que qualsevol dimoni atorgues un poder com aquest sense demanar res a canvi.