Els 7

3

Divendres, 7:40 del matí.

– Abel! – crida l'Abril, mentre baixa a la planta principal de la mansió – Què collons està passant? – pregunta, entrant a la cuina, que és a on està l'anomenat.

– A què et refereixes? – pregunta ell, confús.

– He conegut al teu cosí. – diu ella i l'Abel tenca els ulls, sospirant i pensant en l'extremadament sincer que és l'Aren.

– Diguem que t'ha dit i pregunta el que vulguis saber. – diu ell.

– M'ha dit que m'assemblo a una princesa que va conèixer l'any 1014 abans de Crist, que tots sou molt més grans del que aparenteu, que la Rosa és la vostra única descendent viva i que a l'època en la qual vau néixer no existien els mesos tal com els coneixem ara. Després ha aparegut una noia que en veure'm ha dit i cito textualment: «Com pot ser que aquesta puta continuï viva? Jo mateixa vaig veure com es cremava en mig del foc.» Però cridant. – explica l'Abril – Així que diguem, què collons està passant?

– Serà millor que seguis. – diu ell, assenyalant una de les cadires que hi ha a la cuina i ella seu – Creus en els vampirs?

– Què? – pregunta ella, quasi en xoc.

– Nosaltres quatre, juntament amb uns altres tres, som els primers vampirs existents i cadascun de nosaltres té a un dels 7 pecats capitals dins. – explica.

– Sou una família de bojos. – diu ella, abans d'aixecar-se i començar a caminar cap a la porta de la cuina, però l'Abel apareix davant seu a l'instant – Com has fet això? – pregunta, sorpresa i una mica atemorida.

– Ja t'he dit el que soc. Que em creguis o no, és cosa teva. I no has de tenir-me por, no et faré res. – diu ell, per tranquil·litzar-la.

Hi ha silenci durant un parell de minuts, que és el que tarda l'Abril a processar-ho tot.

– I quin pecat tens tu? – pregunta ella.

– La Gola. – respon ell.

– I els teus cosins i la teva germana? – pregunta la noia.

– L'Isis té a l'Avarícia, la Duna a la Supèrbia i l'Aren a l'Ira. – respon ell.

– I els altres qui són?

– En Juli Bosc, que té a la Peresa; la Gina Serrat, que dins seu té a l'Enveja i per últim, que suposo que deu ser la noia que ha entrat abans a l'habitació de l'Aren, és la Minerva Roca, la portadora de la Luxúria. – respon el noi.

– Espera, vosaltres sou els nois de la llegenda dels fundadors? – pregunta l'Abril i l'Abel assenteix – Però a la llegenda no es parla de cap Aren, encara més, hi ha una tal Adriana, la que va idear tot el pla.

– L'Adriana en realitat és l'Aren. Ell és un noi trans. – explica ell.

– Doncs així és cert, els vampirs existiu. – comenta ella.

– I les bruixes, els homes llop, els dimonis, els fantasmes... Inclús deu i els àngels. Tots els éssers sobrenaturals de les històries, són reals. La major part del temps inofensius i vivim tranquil·lament entre els humans. – diu el noi.

– I qui era aquella tal Ivet? – pregunta la noia.

– Físicament, era quasi igual a tu, però ella era una cabrota que jugava amb els sentiments dels altres. – respon ell – Estava enrotllada amb en Juli, amb l'Aren i amb mi alhora, sense que nosaltres ho sabéssim. Ens va fer creure que érem els únics per ella, vam fer tot el que ens va demanar i ens va trencar el cor, casant-se amb un duc mig pobre. Uns mesos després ella i la resta de la família reial van morir en un incendi. El que va quedar més mal parat va ser l'Aren. Mai parla del tema i no sé ben bé que va passar entre ells dos, però mai ha tornat a ser el mateix. Abans era bo i ara és un cabró. – explica – Si vols saber que va passar, li hauràs de preguntar a ell, però ara hem d'anar a l'insti. I tenint en compte que està amb la Minerva, dubto que el tornis a veure fins demà. – diu, mentre la porta fora de la cuina i agafen les seves motxilles.