Els 7

4

Divendres, 20:45 del vespre.

Ja fa quasi tres quarts d'hora que la festa ha començat i la gent ha començat a arribar. La música sona, la gent balla i beu.

Tots els endimoniats estan repartits per la mansió, ballant, gaudint i alguns, fins i tot lligant. Tots menys l'Abel, que està a l'entrada, esperant que arribi l'Abril, que ha convidat ell personalment.

Deu minuts després, arriba.

– Has tardat. – li diu l'Abel, encara que en realitat, l'únic que li importa és que ha vingut.

– Ho sento. M'ha costat convèncer a la meva mare perquè em deixes venir. – es disculpa ella.

– Vols beure alguna cosa? – pregunta ell, assenyalant al barril de cervesa més proper.

– Prefereixo ballar. – diu l'Abril, amb un somriure, mentre agafa al noi del braç i l'arrossega cap a la zona de ball, que és la sala d'estar.

– Què tal estàs? – pregunta ell, elevant el to de la seva veu perquè ella l'escolti per sobre de la música.

– De puta mare, i tu? – diu ella, amb to més baix, ja que ell la pot escoltar perfectament.

– Millor, ara que ets aquí. – respon ell i ella somriu.

– I que fan els altres? – pregunta l'Abril.

– La Duna està ballant, l'Isis controla que ningú intenti beure's el nostre licor, l'Aren crec que està al jardí, amb un grup d'universitaris, reptant-se els uns als altres per veure qui pot beure més cervesa, en Juli és a un dels sofàs, beguen tranquil·lament i gaudint de la música, la Gina també és al jardí, amb el seu grup de populars, posant verds als altres, la Minerva està intentant convèncer a dos nois per fer un trio i jo estic aquí, ballant amb tu. – explica l'Abel.

– Veig que els tens ben controlats. – diu ella.

– Millor prevenir que curar. – diu ell i ella riu lleument.

Continuen ballant enèrgicament fins que per allà a les 4:30 comencen a posar música lenta per calmar a la multitud, aconseguint que molts dels convidats marxin.

L'Abel i l'Abril s'apropen fins al punt d'estar abraçats, ella recolza el seu cap en el pit d'ell, escoltant els batecs del seu cor.

– Ara torno. – diu l'Abel, instants després se separen, la fa girar i, quan para, en Juli és qui l'agafa.

– Hola, Abril. – la saluda en Juli, mentre comencen a ballar al ritme de la música.

– Hola, Juli. – el saluda ella – Pensava que estaries tota la nit segut al sofà.

– I ho hauria estat, si continues sonant música moguda. Però la música lenta... M'agrada. No has de moure't com un mico electrocutat per ballar-la. – respon ell, aconseguint que ella rigui.

– Saps a on ha anat l'Abel? – pregunta l'Abril i en Juli nega amb el cap – Per què has vingut a ballar amb mi?

– Et trobo interessant. M'agrades. – respon ell.

– És per què m'assemblo a la Ivet? – pregunta ella.

– A diferència del que creuen els altres, jo a aquella ja fa dos mil·lennis i mig que la tinc superada. – respon – Tu no m'atraus perquè t'assemblis a ella. Ni tan sols sé perquè, simplement m'atraus. Fa res que ens coneixem i ja m'has captivat. – confessa.

– Que directe. – diu ella, sense saber que més dir.

– Tinc competència. Prefereixo deixar les coses clares des del principi. – diu ell, ella somriu i continuen ballant.