Els 7

11

Dilluns, 8:00 del matí.

Els 7 endimoniats i l'Abril són fora de l'institut, esperant que obrin les portes d'aquest.

- Segur que és millor que actuem normal? - pregunta l'Abel - El més lògic no seria anar a matar-los?

L'Aren ja els hi ha explicat el que va passar a Sant Feliu la tarda passada. Evidentment, la Maria també està informada de la situació i els hi ha demanat als endimoniats que protegeixin a la seva filla mentre ella no pugui.

- No, creieu-me. El més lògic és actuar amb normalitat. - respon l'Aren - Si ells volen fer alguna cosa, ja ho faran. Mentrestant, nosaltres els ignorarem, que segur que això fotrà molt als seus orgulls.

- I per què no investiguem? - pregunta la Minerva - Els Moré et van dir que no ets l'únic que sap fer tractes amb l'infern, no? - pregunta a l'Aren i aquest assenteix - No ens aniria gens malament saber amb quin o quins dimonis han fet un tracte. - diu.

- Tranquil·la. - diu l'Irós - Tan arrogants que són segur que no tardaran a aparèixer per dir-nos-ho. Així que mentre això no passi, ens podem relaxar una mica i actuar com persones normals. - diu, tot seguit sona el timbre d'entrada i tothom va cap a la seva classe.

*******

10:15 del matí.

- Qui de nosaltres tres vols que estigui amb tu a l'hora del pati? - pregunta en Juli a l'Abril, mentre ells, l'Abel i l'Aren caminen pel passadís.

- Algun de vosaltres m'ha d'acompanyar fins i tot a l'hora del pati? - pregunta ella.

- Ordres de la teva mare. - recorda l'Abel.

- I heu de ser algun de vosaltres tres? No pot ser alguna de les noies? - pregunta l'Abril.

- La Duna ha marxat per preparar les coses per la reunió d'avui amb el consell. - diu l'Aren.

- L'Isis estarà tot el pati fent deures per no gastar temps a la tarda. - diu l'Abel.

- La Minerva crec que s'està enrotllant amb el seu nou ligue i a la Gina li ets bastant indiferent. - diu en Juli.

- Doncs si no tinc cap altra opció, em quedo amb l'Aren. És al que tinc més confiança. - diu l'Abril, mentre s'agafa al braç de l'anomenat, abans de sortir junts al pati i portar-lo fins a on són les seves amigues.

- Però tu vols que ens doni un infart? - pregunta l'Anna, quan tots dos arriben a on són ella i la Júlia.

- És legal estar tan bo? - pregunta la Júlia i l'Aren es posa una mà a la nuca, rascant-se-la suaument.

- Si continueu dient aquestes coses, em posaré vermell, noies. - diu el noi, amb un somriure relaxat i una veu una mica seductora.

- Per mi com si et poses de color lila, aposto el que sigui a què continuaràs estant igual de bo. - diu, la Júlia, amb to atrevit.

- Júlia! - exclama l'Abril, indicant-li que es calli i aquesta ho fa.

- No t'ho prenguis a males, però... Per què ets aquí? - pregunta l'Anna, sense poder treure els seus ulls de sobre del noi.

- Volia socialitzar amb algú més que no fos de la meva "tropa" i l'encantadora Abril m'ha proposat venir amb vosaltres. - menteix l'Aren, sense que es noti.

- Doncs per mi pots venir a socialitzar tant com vulguis. - diu la Júlia.

- Per mi també. - diu l'Anna.

- Doncs em quedo amb vosaltres. - diu el noi, amb un somriure d'agraïment, mentre ell i l'Abril s'asseuen al banc a on estan les altres dos.

*******