Els 7

14

Dissabte, 17:40 de la tarda.

– Continuo preocupat. Segur que no ens està seguint? – pregunta l'Abel, mentre caminen cap a la fàbrica abandonada.

– Tranquil, peque. És impossible que l'Abril ens estigui seguint. – respon l'Aren.

– I com pots estar-ne tan segur, eh? – pregunta en Juli, també preocupat.

– Perquè ell ha sigut el que m'ha donat la idea de posar una barrera màgica al voltant de tota la mansió. Només podrà sortir quan jo hi torni a entrar. – respon la Minerva, quan ja estan davant la fàbrica.

– Vosaltres també ho noteu, no? – pregunta la Gina, referint-se que la temperatura ha baixat dràsticament i tots assenteixen.

Tots entren dintre, però no veuen a ningú. Instants després, els quatre Moré apareixen davant seu, a deu metres de distància.

– Per fi heu arribat. Ja va sent hora que us matem. – diu la Laila.

I de cop tots quatre comencen a elevar el seu poder. D'ells sorgeix una intensa llum blanca, que deixaria cec a qualsevol ésser humà.

– Estan arribant al seu 100% abans de començar la baralla? – pregunta la Duna, estranyada.

– Sembla que sí. – diu l'Isis.

De sobte, la llum s'apaga, encara que els Moré tenen una mena d'ales de llum a l'esquena. A tots els hi surt un tercer ull, per sobre dels dos que ja tenien i tots semblen molt més prims que abans.

– Així que aquesta és la forma angelical definitiva. – diu en Vicenç i la seva veu surt distorsionada.

– Aquest és el vostre 100%? – pregunta la Isis amb to de decepció – Pensava que seríeu més poderosos, tenint als arcàngels de la vostra part.

– No els subestimis. – diu l'Aren - Recorda que els àngels poden ocultar part del seu poder perquè els enemics es confiïn. – diu – On és la Maria? – pregunta.

– Qui? – pregunta l'Ainara.

– La Maria. La mare de l'Abril. – respon l'Abel.

– Ah, et refereixes a la dona-gat que es va convertir en tigressa i em va arrencar el cap? – pregunta l'Ot i alguns dels endimoniats assenteixen – No en tinc ni idea, d'on està aquesta gata. – respon.

– I una merda que no ho sabeu! Segur que la teniu per aquí amagada! – crida en Juli, cabrejat, abans de saltar sobre d'ells per atacar-los.

– Juli, espera! – crida la Gina, però ja és massa tard.

Just abans que pogués tocar a qualsevol dels Moré, sense ni tan sols moure un múscul, aquests desprenen una onada de poder que fa que en Juli surti disparat quasi a l'altra punta de la fàbrica.

– I per això he dit que no us confieu. – diu l'Aren.

Ràpidament, en Juli s'aixeca i torna amb els endimoniats. Els 7 es posen en posició d'atac i canvien a la seva forma vampírica. Sense dir res, posen en marxa un dels plans d'atac dels que havien parlat moments abans, a la mansió: en Juli i l'Abel, utilitzant el seu 45% de poder, avancen cap als Moré, seguits de l'Isis i la Gina, les quals també estan utilitzant el seu 45% de poder. En Juli s'enfronta a l'Ot, l'Abel a l'Ainara, la Gina a en Vicenç i l'Isis a la Laila.

– Què fem nosaltres? – pregunta la Duna a l'Aren, mentre el cel s'enfosqueix i comencen a caure llampecs i a sonar trons.

– Augmenteu el vostre poder fins a arribar al vostre 45%. – respon ell – Quan noteu que els altres estan començant a augmentar una mica el seu poder, uniu-vos a la baralla i debiliteu als Moré tot el que pugueu.