Utopia.

Utopia 2a part

Seguia dins la meva bombolla de Paula. Vaig apartar-me de tothom. Inclús li vaig demanar "un temps"- tot i que tampoc teníem res serio, volia deixar o ajornar el que teníem per a un futur-, realment volia estar amb la Paula. Mai he entès la devoció que vaig tenir per aquella noia..., no era res de l'altre món. Tenia els cabells molt foscos i llargs, els ulls verds i un gran somriure. A part d'això no tenia res més d'especial. Això sí, era d'allò més complicada. Era com si tot el seu cervell fos una màquina amb un únic objectiu: tornar-me boja. Un dia volia estar amb mi, l'altre volia una cosa poc seria, es posava gelosa si parlava amb en Ricard, si sortia de festa no volia que estigués amb ningú més i mil i una coses més. M'era igual, era totalment presa del seu encanteri. A vegades feia m'escoïa una mica la ferida que va suposar "deixar" a en Ricard, però ell ho va entendre- em feia ràbia que s'ho hagués pres tan bé, no deia que mai havia estimat tant a algú com m'estimava a mi?, aleshores per què m'havia deixat marxar tan ràpidament?-. Suposo que ell va refer la seva vida. Continuàvem parlant quasi cada dia, però ja no amb la mateixa intensitat, vam aparcar i enterrar la química i la connexió que teníem, jo per centrar-me amb la Paula, ell amb una que es deia Andrea- una noia que feia teatre amb ell. No sé si ho havia comentat mai, però en Ricard, volia ser actor, era un apassionat del teatre i realment ho feia molt bé.- Per què si volia estar amb la Paula em feia tant mal que en Ricard s'interés per la tal Andrea?, no era que m'importés, simplement em sentia desplaçada i fora de lloc. Ell en els pocs mesos que portàvem coneixent-nos, m'havia demostrat més que qualsevol altre persona, estava aconseguint el que ningú mai havia aconseguit; estava fent que m'obrís a algú, que em comencés a treure l'armadura i em donés compte del qual tenia. Va ser un conjunt de moltes coses el que em van fer explotar. No suportava la idea de veure a en Ricard amb una altra noia, sentia ràbia i odi cap a ella, què tenia ella que no tingués jo? Només perquè fos més alta, més guapa, compartís la passió del teatre amb en Ricard i tingues milions d'amics no la convertia en millor que jo, o sí? No. Clar que no, jo no havia estat qualsevol per a en Ricard, havia estat la primera i ell s'havia enamorat de mi. Volia parar el que fos que tinguessin ells dos però no tenia cap dret. En renunciar a ell per estar amb la Paula havia renunciat a qualsevol oportunitat de tornar amb ell. L'encanteri de la Paula va anar passant i em vaig adonar que era una manipuladora i que havia estat jugant amb mi tot el temps. Havia fet que em separés dels meus amics, m'enfadés amb els meus pares i el més important, que renunciés a en Ricard. Vaig decidir plantar-li cara i deixar-la. Ella em va retreure molta merda i realment vam acabar malament. Jo sabia perquè no havia funcionat amb ella ni amb qualsevol altra persona, perquè estimava a en Ricard, i ella també ho sabia, per això s'ho va prendre tan malament. Era la segona vegada que deixava a algú per en Ricard, poder l'Univers m'estava enviat algun senyal per segona vegada, però poder ja era massa tard...