Utopia.

Si fa mal, és amor

  Finalment vaig comprendre per què en Ricard em va deixar marxar tan ràpidament quan va passar tot el de la Paula, perquè només volia que fos feliç i estigués bé i si ell no m'ho podia dona, que m'ho donés qui jo triés. Ho vaig comprendre perquè em va passar el mateix. Sabia que no anava enserio amb l'Andrea, però també sabia que ell no era gens cabró, per tant no li faria mal i per molt que fos un passatemps, ja portava uns quants dies molt distant. Ell estava al corrent de la meva vida amorosa, però no va semblar importar-li que ho deixes amb la Paula. Poder havia utilitzat a l'Andrea com a clau per oblidar-me, el problema era que poder s'havia encarinyat massa amb el clau. Mare meva, realment feia mal veure'l amb una altra persona. Ara entenia per tot el que va haver de passar només per tenir uns instants de felicitat amb mi. Tots els esforços que va haver de fer per a aconseguir una simple aprovació per part meva, totes les llàgrimes que va plorar per mi, tots els moments que va estar per mi i jo no per ell, tots i cadascun dels dies que va animar-me i ajudar-me, tot el que em va ajudar a obrir-me amb els altres, totes les coses boniques que em va dir, tot l'amor que em va donar i que jo vaig passar per alt. Era una mala persona, vaig estar massa cega, poder perquè en aquell moment no ho volia veure o poder no estava preparada per veure-ho. Els senyals estaven allà, alertant-me a cada pas que avançava amb ell, però per culpa del meu propi caràcter havia rebutjat cada mostra d'afecte. I era ara quan trobava sentit a la frase de: si no fa mal, no és amor. Si no fos amor no em faria tant mal que estigués coneixent a una altra noia, si no fos amor no hauria deixat a dues persones, si no fos amor no m'hauria desfet de la cuirassa que em protegia, si no fos amor no estaria tant perduda sense ell, no només el volia com a un amic, sinó que el volia com a alguna cosa més. Estava preparada per començar una nova etapa de la meva vida amb ell, no podia esperar ni un segon més. Volia experimentar el que era l'amor, volia penjar fotos junts, frases cursis, fes bogeries per ell, predicar-ho per tot el món..., però en comptes d'això què vaig fer? El vaig deixar volar. Si no fa mal, no és amor i realment ho era, per això l'havia de deixar estar. No me'l mereixia i seria més feliç amb l'Andrea. Amb mi, pel contrari, només tindria discussions, enfados i males experiències. Els nostres caràcters acabarien xocant i no estava disposada a quedar-me sentada a veure com tot això passava.