Utopia.

El 10 de juny

Estic més que segura que la forma en que li vaig demanar sortir a en Ricard és una de les més boniques de totes les històries d'amor. Ell havia marcat un abans i un després en mi i no podia demanar-li d'una forma vulgar, havia de ser una cosa especial, intíma i romàntica. Sabia que estava canviant perquè les paraules "especial", "intíma" i "romàntica" no havien estat mai dins del meu vocabulari, però ara, s'havien tornat essensials en el meu ús quotidià. Os explicaré en què consistia la "velada". Unes setmanes abans del 10 de juny, havia creat un grup de WhatsApp explicant als meus millors amics i als de'n Ricard que volia demanar-li sortir d'una forma especial i que necessitaria la seva ajuda. Un cop jurat el seu silenci, vaig proseguir ficant al Ricard en aquell grup. Havia fet veure que l'havia creat perquè els meus pares marxaven de viatje i volia convidar a unes quantes persones a sopar a casa- el que ell no sabia era que els havia demanat als meus pares que marxéssin a sopar perquè volia preparar-li una cosa a en Ricard-. Van anar passant els dies i cada cop estava més aprop la gran proposició. Recordo que just el dia, havia de fer mil i una coses, per tan, vaig estar bastant distant amb en Ricard. El molt idiota, no suspitava res. Per la tarda, vaig anar a comprar-li unes arracades que mesos abans havia dit que volia, també vaig comprar dues pulseres de petxines que portariem a joc i per últim, tres bosses d'espelmes. Vaig anar el més ràpid que vaig poder, ja que aquell dia tenia classe de ball de 19:30 a 21 i havia de deixar de sopar preparat. De sopar, havia fet risotto de bolets,- el plat preferit de'n Ricard- i abans de marxar ho havia deixat quasi tot preparat. Mentres, pel grup de WhatsApp, la gent anava dient què portaria pel sopar i sobre quina hora arribarien. Entre tots, vam acordar que sobre les 21:30. Vaig sortir escopetejada de ball i quan vaig arribar, em vaig dutxar, vaig escalfar el sopar i vaig il·luminar tot el menjador amb espelmes. Després, vaig fer-li un caminet d'espelmes des de la porta de l'escala fins al menjador.- la meva casa és de cinc pisos. El meu pare, té un negoci, per tant el soterrani i la primera planta són una botiga, després la 3a planta (que seria la primera) ja comença la casa, hi ha la cuina, el menjador i un lavabo. A la planta següent, es troba la meva habitació i el lavabo principal, i per últim, a les golfes, està l'habitació dels meus pares-. Estava tot llest, només faltava una cosa, en Ricard. La gent del grup de WhatsApp uns anaven dient que estaven aprop, altres que arribarien tard, altres que els obrís la porta, etc, però res de'n Ricard. De cop, el timbre va sonar. Me les baix ingeniar per a no haver de baixar a obrir-lo per a que es quedés sorprés al veure el caminet d'espelmes, per tan, li vaig llençar les claus pel balcó argumentant que ja hi havia gent a casa i que no podia baixar. Vaig sentir com la porta es tancava, l'únic que ens separava era el temps que trigués a pujar les escales. El temps just per a que em pogués canviar de roba i posar-me el vestit que em vaig posar pel meu aniversari ja que era el preferit de'n Ricard. Paral·lelament mentre ell pujava les escales, jo no sabia on posar-me ni que dir quan arribés. Vaig anar un moment al lavabo per mirar-me al mirall i dir-me a mi mateixa: "Lluna, tu pots". Just al sortir, ell pujava l'última escala. Imagineu-vos la situació: tu, vas a sopar a casa d'un amic, com qualsevol altre dia quan de sobte, al obrir la porta, et trobes un caminet d'espelmes, el segueixes i et dur al menjador, que està tot il·luminat només per la llum de la vela. Sobre la taula, continuen havent-hi veles, amb un ram de roses de paper de centre i el teu plan preferit. Per acabar-ho d'adovar, està la persona que més estimes, amb el vestit que més t'agrada pronunciant: Sorpresa!-això va ser l'únic que se'm va passar pel cap quan el vaig veure-. Va ser la segona vegada que el vaig deixar sense paraules. La seva expressió era una barreja entre por, alegria, desconcert, dubte, il·lusió, felicitat, sorpresa i amor. El vaig anar a abraçar i li vaig treure la motxilla que duia i la jaqueta. En aquell moment, li dominava el desconcert. Li vaig explicar que tot havia estat una trampa per a que poguéssim tenir un sopar romàntic. Durant el sopar, la seva expressió era pura tendresa i amor. Mai l'havia vist tant il·lusionat, li brillaven els ulls. No s'ho acavaba de creure. Esperava a que en qualsevol moment, els nostres amics apareixéssin i ho espatlléssin tot. No va ser així. Després de sopar, li vaig donar tot el que havia comprat i en mig d'una forta abraçada, em vaig apartar, el vaig mirar als ulls i li vaig dir: "Vols sortir amb mi?". Ell, no va poder contindre més les llàgrimes i va explotar a plorar. No era la primera vegada que el veia plorar, però si la primera que el veia plorar de felicitat. Enmig dels plors, em va dir el Sí més ferm que havia pronunciat fins aleshores. Poc cops l'he vist tant feliç com aquella nit. Aquell dia, també va ser la primera vegada que vam fer l'amor. El vam fer de debó. L'espai estava recarregat d'amor i passió. La combinació més perfecte que existeix. Sempre que ho acabàvem de fer, ens quedàvem abraçats, aquell dia no va ser una excepció, però l'ambient era molt més tendre i sincer. Quan se li va passar l'exitació, va ser quan realment ho ha assimilar. Era l'inici d'algo molt bonic. Algo que només es té un cop a la vida. La gent s'enamora segones i terceres vegades, però el primer amor, mai i quan dir mai és mai s'oblida. Totes les primeres vegades, totes les coses boniques, tots els detalls i mostres d'amor s'emmagatzemen en el més profund del teu jo. Aquella nit, des de les 22:07, jo, la Lluna Garcia Pérez vaig començar a ser feliç de veritat.