La majoria de la gent no li dóna importància la primera vegada que diu t'estimo a algú. Avui en dia, aquesta paraula està tant interioritzada que ha acabat perdent el valor. Jo tinc una ment concervadora i continuo pensant que dir t'estimo és la màxima expressió escrita dels sentiments. La primera vegada que li vaig dir t'estimo a en Ricard no va ser imporvitzada sinó espontànea. Estàvem parlant pel WhatsApp com cada nit- ara no recordo exactament de què parlàvem-. Em va sortir de cop, casi sense donar-me compte. Va ser llavors quan va passar una cosa rara e extraodinària: en Ricard es va quedar sense paraules, era la primera vegada que ho aconseguia.
Des que vaig dir aquelles paraules, la meva actitud va canviar, em sentia indefensa e vulnerable. Em començava a obrir a ell i com mai abans havia passat, no sabia com actuar. Em sentia estúpida i nyonya alhora encara que no ho demostrés.
A finals de maig, en Tro ens va convidar a mi, a en Ricard i a un altre noi a sopar a casa seva. Va estar molt divertit, l'únic inconvenient va ser que vam sortir de casa seva tard i els autobusos pee pujar con visc jo, deixen de passar. En Ricard, es va oferir a acompanyar-me a casa. Els dos vivíem a les afores del centre, a uns vint minuts l'un de l'altre. La conversa aquella nit anava molt fluida. Vam tocar casi tots els temes que acostumem a tocar quan parlem, i inevitablement, vam acabar parlant d'un "nosaltres". Encara que em moria de ganes, no podia confessar-li que li estava preparant una sorpresa per demanar-li sortir per molt que ell m'estigués deixant caure que volia sortir amb mi i jo només feia que canviar de tema. No estàvem sortint, però si que estàvem junts. A ell, li preocupava que a mi em poguéssin atreure altres persones i no era conscient que des que el vaig conèixer només tenia ulls per ell-treient l'incident de la Paula-. Ell m'havia fet valorar molt més aquelles petites coses que abans passava per alt com donar un petó- que abans li donava a qualsevol- o dir coses boniques..., no era conscient de tot l'amor que havia desencadenat dins meu. Estava preparada per a donar-li tot, però volia començar d'una forma molt especial. Aquell dia, ell es va marxar rallat. M'havia deixat caure uns quants cops donar un pas més, i jo, amb el cor trencat li havia dit que encara no estava preparada. Era molt frustrant, volia cridar-li a viva veu que volia el món sencer amb ell, i en comptes d'això només li responia amb silencis.
आप पढ़ रहे हैं
Utopia.
रोमांसQuè vol dir utopia? Utopia és un lloc el qual cadascú considera ideal. Tothom té un prototip d'utopia. Però tristament ningú poc arribar-hi. És un somni que veus al final del camí però que resulta incompatible amb el món el qual vivim. Utopia és l'...
