Utopia.

23 d'abril

  Començava a acostumar-me a tenir a en Ricard com a amic, tot i que es continuava notant la gran química i connexió que teníem. S'apropava el dia de Sant Jordi, i ell no deixava d'incistir-me que em regalaria una rosa. Jo no volia interposar-me entre ell i l'Andrea, per això no li donava gaires esperances- tot i que desitjava que em fes alguna cosa especial...-, i va semblar que ell va pillar l'indirecta perquè quan va arribar el dia no hi havia rastre de cap tipus de romanticisme. Poder em vaig emocionar una mica i em vaig emportar una gran decepció al veure que era una més. En el meu institut sempre se celebra un concurs d'escriptura i dibuixos, el guanyador de les dues categories s'emporta un tiquet regal de l'FNAC. Per tant, les classes només duraven fins a mig matí, era opcional marxar-se i quasi ningú s'hi quedava. En Ricard com si que s'hi va presentar s'hi va quedar amb unes quantes companyes de classe. Com havíem quedat per dinar i no volia estar a l'institut li vaig dir a en Tro d'anar a donar una volta per fer temps. Ell estava al corrent de tot el que havia passat i coneixia perfectament els meus sentiments cap a en Ricard i estava totalment en contra de què me'ls guardés. Ell mai m'havia vist així per algú i sabia que en Ricard sentia el mateix per mi. Jo no volia fer-me il·lusions, estava amb una altra noia i temps abans ja havia decidit no influenciar. Malgrat els meus esforços per no escoltar a en Tro, finalment vaig decidir fer-li cas i dir-li tot el que sentia. Un cop vam acabar la xerrada vam tornar a l'institut. En Ricard estava indignat perquè havia perdut contra la nena empollona de la classe, per tant va estar de mal humor durant tot el trajecte cap a casa meva. Vam dinar pasta- com de costum-, i vam estirar-nos al llit. Ell va començar a donar-me uns petons molt tendres per tota la cara en senyal de carinyo, jo no vaig poder resistir-me i el vaig correspondre.

-T'he fet una cosa..., ja sé que no volies res però no ho he pogut evitar.- va dir-me ell aixecant-se del llit d'un vot.- Espero que t'agradi.

El que m'havia fet era millor que qualsevol rosa, m'havia escrit una carta i no una qualsevol ni poc treballada sinó una que fa fer que em posés a plorar com una nena petita, la carta deia així:

Fas mal fet de creure que la nostra història serà un capítol més. T'ho he dit mil cops, però t'ho diré un més; ets viral per a mi. Si tu i jo ens separéssim, totes les motivacions que tinc, les il·lusions, les alegries, les ganes d'aprendre i les ganes de ser jo mateix les pedria. No m'imagino ni vull imaginar-me una vida sense tu. És per això que no m'agrada que ens estiguem distanciant. Un cop entrat dins meu, t'has convertit en un element imprescindible perquè jo sigui jo. El meu objectiu a la vida a part dels "objectius professionals", és fer-te feliç perquè t'estimo tant que prefereixo que siguis feliç tu abans que jo, perquè a més, sé que si tu ets feliç jo també ho seré perquè no hi ha re millor a veure't alegre. De totes les persones que són dins la meva vida, tu ets a la que més respecto, confio i estimo. A la teva manera, tu cada dia em fas veure el especial, únic i diferents que sóc per tu. Em demostres que no em tractes com als altres, és per això que no tinc por de donar-te el meu amor- SI, ha dit amor...-, i deixar-me anar amb tu. Ets la nineta dels meus ulls, no em passa pel cap estar amb cap altra persona perquè tu ho tens tot, tot el que necessito, tot el que vull i tot el que necessito per poder sentir-me ple i viu, amb ganes de continuar endavant i ser feliç. Vull que entenguis bé el significat de ser la nineta dels meus ulls, sé que no t'ho prens enserio però que siguis la nineta dels meus ulls, no només vol dir que tinc ulls per tu, sinó que a més implica que qualsevol que s'interposi entre tu i jo acabarà mal parada; que qualsevol problema que hi hagi entre tu i jo acabarà solucionat; implica que, sense els teus somriures, sense les teves rialles, sense la teva felicitat en general, jo no estaré satisfet. Donaria la vida per tu, ja t'ho vaig dir fa temps. Prefereixo una vida plena de joia al costat de la primera i única noia que m'ha fet conèixer el significat d'amor, abans que tirar-me a una i adéu. T'estimo molt ja ho saps i crec que en el fons tu també m'estimes a mi, així que per què no deixem de fer l'imbècil i estem junts?

Va deixar-me sense paraules, era una declaració d'amor en tota regla. Era la primera vegada que em veia plorar i no va saber com reaccionar. Em vaig armar de valor i li vaig explicar tot el que sentia, tot el que portava guardant-me des d'inicis de curs, els motius pels quals vaig deixar a la Paula i a l'ex i sobre tot, lo molt que em va fotre que estigués amb l'Andrea, li vaig dir tot el que sentia. Per primera vegada, era jo la que parlava més que ell. No tenia por de perdre, ni que em fes mal, no tenia por de ser rebutjada, no tenia por de plorar, no tenia por d'estimar. 

Deurien ser les deu de la nit i jo ja començava a acabar tot el que havia de fer i a reflexionar sobre tot el que havia passat quan de cop em va sonar el mòvil, era en Ricard que deia que baixés a la porteria. Al baixar, el vaig veure allà de peu, amb una rosa a les mans. Imagineu la situació, jo amb el pijama i la bata d'estar per casa i ell allà plantat, guapíssim amb una rosa. Actes com aquells eren els que feien que cada cop sentís més i més amor.