Els nous caçadors

3

A causa del confinament, tots els centres educatius han tancat temporalment. El que significa, que ara tinc tot el dia lliure.

Des de la finestra de la cuina, veig com passa un dels cotxes dels policies municipals. No tornaran a passar fins dintre de mitja hora.

Tinc via lliure per escapar-me.

****

Torno a ser al castell de Solius. Al final em sabré el camí de memòria.

Abans de pujar, m'apropo als arbustos, en els que ahir vaig ocultar el cap de la bestia que vaig matar ahir.

Segueix allà.

Quan arribo a dalt, veig a un noi de cabells castanys i pell blanca, estirat en el terra, en el centre de les ruïnes.

M'assec sobre d'una de les parets enderrocades, i espero a que desperti. Si es com jo, serà millor no tallar la seva conversa amb el seu avantpassat.

Minuts després, el noi es desperta i obra els ulls. Durant un segon, els te porpres. Després passen a ser blaus, com el cel clar d'un dia assolellat d'estiu.

- Qui ets? Que m'ha passat? - em pregunta el noi exaltat, al veurem.

- Jo em dic Vidal. Sóc el descendent directe d'en Serrallonga, i l'actual portador del poder de la creació. - responc la primera pregunta - I en quan al que t'ha passat... Suposo que un avantpassat teu, que era membre de la germandat original, t'haurà traspassat el seu poder. - responc - Tu qui ets? - li pregunto.

El noi s'està uns segons callat, paint tot el que li ha passat, i la informació que li he donat jo.

- Jo em dic Adrià. El meu avantpassat, l'únic que m'ha dit, es que es diu Peretallada. - respon ell, finalment.

- Ets el descendent directe del bandoler Peretallada? - pregunto, sorprès, i ell fa que si amb el cap - Doncs ja et vaig avançant, que el teu poder és el de la destrucció.

- Com ho saps? - em pregunta.

- Perquè el meu avantpassat em va dir, que en Peretallada, el seu rival del bandolerisme, tenia el poder de la destrucció. - responc, i veig que obra la boca, amb intencions de parlar - Si estàs a punt de preguntar-me com funciona el teu poder, estalvia't la saliva. Encara estic intentant esbrinar com funciona el meu. - dic - De fet, he vingut aquí per veure si em podia comunicar amb en Serrallonga, per poder-li fer més preguntes.

- Quants cops has vingut? - em pregunta.

- Aquest és el meu 3r dia. - responc - I tu, quants cops has vingut? - li pregunto.

- Avui he ha sigut el meu primer dia. - respon - Se que no hauria d'haver sortit de casa, però... He sentit unes veus que cridaven el meu nom, i no paraven, per molt que les intentes ignorar.

- Doncs sort que al final has decidit venir, perquè em vindrà de puta mare, una mica d'ajuda. - dic jo - Ah, i... Posa't l'anell que t'ha donat el teu avantpassat. - dic, mentre senyalo la seva mà dreta, que la té tancada en un puny, serveix per diferenciar-nos d'entre les persones normals. Es com una mena de... Verificació, per dir-ho d'alguna manera.

- Per que has dit que necessites la meva ajuda? - em pregunta, mentre es va provant l'anell per tots els dits, finalment, l'únic lloc a on li queda perfectament bé, es en el dit cor, de la mà dreta. Igual que a mi.

- Segons en Serrallonga, la nostra funció és acabar amb els monstres que estan tornant a aparèixer. - responc jo.

- Son reals? - em pregunta - Pensava que era alguna invenció del govern, per tenir-nos tancats a casa.