Els nous caçadors

14

Per demanda d'en Raziel, ell, en Sami, l'Adrià i jo anem a la sala d'entrenament.

- Amb que vols entrenar, Raz? - li pregunto jo.

- Aquests dies, mentre tu eres fora i jo no tenia res més a fer, he estat entrenant amb les espases, i ja les tinc bastant controlades. - informa en Raziel - Ara m'agradaria començar a practicar la baralla de cos a cos. - diu.

- Em presento voluntari! - crida l'Adrià, i jo el miro, seriós, mentre ell és posa en el centre del ring, en posició de convat, protegint-se el cos amb els braços - I queda't tranquil, que aniré amb compte per no fer-te mal. - diu guinyant-li un ull al meu escriptor, i jo el miro, més malament encara.

- En realitat... Prefereixo que m'ensenyi en Vidal. - diu en Raziel, mentre em senyala, i a mi se'm dibuixa un mig somriure a la cara, triomfant, quan a l'Adrià li marxa tota l'alegria del seu rostre - Però abans, que lluiti amb tu, així estarà una mica cansat, i jo tindré menys desaventatges. - diu, i jo entro al cercle que marca el ring, quedant davant de l'Adrià, de cares a ell.

- Segur que vols barallar contra mi? - pregunta l'Adrià, amb diversió - Recorda que amb un sol toc del meu poder, et puc destruir.

- A mi si, però no al meu poder. I a més, és un combat cos a cos, no un combat d'habilitats. - li recordo al meu company, guinyant-li un ull - Comencem? - pregunto, amb un somriure juganer, i ell fa que si amb el cap.

Conec perfectament bé a l'Adrià, i reconec a l'instant el petit mobiment que fa amb els punys, tencant-los amb més força, abans d'atacar als seus contrincants.

Mentre ell salta cap a mi, amb intencions d'aplacar-me, jo salto cap a munt, amb la suficient força com per saltar tot el seu cos. Quan torno a ser al terra, estic rere seu.

Abans de que l'Adrià m'intenti atacar per l'esquena, jo torno a saltar ben alt, fent una mortal a l'aire, abans de caure de peus al terra.

- O els meus reflexes han millorat, o tu t'has tornat més lent. - em mofo del meu contrincant, i en Sami i en Raziel riuen - Jo pensava que allà a Oceania, hauries millorat molt més amb... Bé, amb tot en general. - dic, mentre el torno a esquivar, aquest cop sense saltar, simplement donant una passa al costat.

- I que em dius de tu, eh? - em pregunta l'Adrià - Que no te'n recordes de com s'ataca, o que? - em pregunta, mentre es torna a posar en posició d'alerta, donant-se per vençut en els seus intents d'atacar-me.

Jo faig un mig somriure i, amb un moviment tant ràpid, que ni jo he sigut capaç de processar, faig caure a l'Adrià al terra; mentre jo segueixo de peu, agafantli un dels seus braços amb les meves mans, i amb un peu col·locat suaument sobre el seu coll, per evitar que s'intenti aixecar.

- I el guanyador de la primera ronda es... - comença a dir en Sami, amb emoció, mentre simula tocar un tambor - En Vidal! - exclama, mentre llença petites boles de foc, i en Raziel aplaudeix.

Tranquil·lament podría haber sigut molt més lent, i podria no haber ridiculitzat tant al meu company pro... Bé, suposo que volia impresionar una mica a en Raziel.

Deixo lliure a l'Adrià, i li ofereixo una mà per ajudar-lo a aixecar-se. Ell accepta aquesta ajuda, i un cop torna a ser de peu, s'espolsa la roba.

- Vols que a la segona ronda utilitzem els poders? - em pregunta el meu contrincant, amb una cella alçada, mentre expulsa una mica del porpre fum, per tot el seu cos, cobrint-se de cap a peus.

- Per mi cap problema. - dic, mentre jo faig sortir suficient liquid daurada verdós, com per cobrir tot el meu cos amb una armadura, i crear una espasa.