Els nous caçadors

20

Ja fa un parell de dies que la Lilith s'ha instal·lat a la Fortalesa, i com ja tots ens esperavem, ha decidit quedar-se a l'habitació de l'Alex, de forma permanent.

Aquestes últimes nits, en Raziel no s'ha separat de mi ni un moment. Jo tampoc m'he volgut separar d'ell.

No se quan de temps em queda en el mon terrenal. Ni tansols se si sobreviure, quan em trobi amb en Llucifer.

El meu arcangel i jo, no som els unics que aprofitem qualsevol excusa per estar junts. La Laura i en Sami, passen molta estona junts, ultimament; i l'Adrià desapareix cada vegada que te temps lliure. Suposo que tindra algún "ligue" per allà a fora.

Ara mateix, en Raziel i jo estem estirats en el nostre llit, amb en Blue i la Nuit, estirats al nostre costat.

- Quan estiguis a l'infern, et podré venir a visitar. - em diu l'arcangel.

- Millor ja et ving a visitar jo. - dic, i ell em mira, confus - Un cop em vares dir, que pels àngels es dolorós, baixar a l'infern.

- Fins i tot la tortura més llarga i dolorosa que pugui patir, serà insignificant, si puc passar uns segons amb tu. - diu, amb tot l'afecte i amor del món, mirant-me directament als ulls.

Abans de que qualsevol pugui respondre, les flames de les torxes que il·luminen l'habitació, comencen a ballar molt més del normal, apagant-se i encenguent-se sense parar.

- La teva mare està tornant a entrar? - em pregunta en Raziel, estranyat.

- La seva mare, no. - diu una veu masculina, que jo no reconeic, però a jutjar pel seu llenguatge corporal, en Raziel si.

Recolzant la seva esquena en les portes del gran l'armari, apareix un home.

Els gats s'esterrufen, i corren a amagar-se en el lavabo. Jo i en Raziel ens aixequen de cop. Sense pensar-m'ho ni dues vegades, creo una espasa, i em col·loco inconcientment per davant del meu arcangel, per protegir-lo, encara que se que ell es pot defensar completament sol.

L'home en qüestió, aparenta tenir uns 40 anys. Els seu cabell és completament daurat i flota, com si estigues a sota l'aigua. La seva pell es blanca com la llet; i els seus ulls són daurats verdosos, igual que els meus ulls de caçador. Va vestit amb sabates de pell negre, texans apretats verds i una camisa negre, la qual porta mig desbotonada, deixant veure el seu marcat pectoral.

- Llucifer. - xiuxiueja en Raziel, quasi sense veu.

- Bon dia, germanet. - diu l'anomenat, amb un somriure confiat i aterrador, que li donaria calfreds a qualsevol.

Sense pensar-'ho ni dos cops, activo tots els ulls sobrenaturals que tinc, perque no se m'escapi cap detall, creant una barreja entre els ulls demoniacs, els de caçador, i els ulls de bruixot, donant com a resultat: el recubriment blanc dels ulls, ara es negre; les meves pupiles son allargades i vericals, com les d'un gat; i els meus iris son daurats verdosos,però amb alguna taca vermella que altre.

Utilitzant la màgia, quan Llucifer fa l'intent d'apropar-se a nosaltres, creo una bola de foc a la mà que no tinc ocupada amb l'espasa, com a amenaça.

- Crec que serà millor que canviem de sala. - diu en Llucifer, abans de fer patar els dits, i en un tres i no res, estem a la sala d'entrenament. En mig de la pista de combats, per ser més concrets.

- A on està en Raz? - pregunto preocupat, al veure que aquí no hi ha ningú més, a part de nosaltres dos.

- S'ha quedat en aquella l'habitació que compartiu. - respon en Llucifer - No gastis energies en cridar, ningú podrà entrar. He sellat les portes. - explica- I nosaltres tampoc podrem sortir. No fins que un dels dos estigui mort. - diu com si res, mentre del seu braç, surt un liquid daurad verdosos, el qual es converteix en una espasa identica a la que he creat jo.