Els nous caçadors

7

Ja som al poble, i el primer que veiem, es una barricada, muntada pels policies locals, feta amb els seus propis cotxes.

Tots els agents son rere alguna porta amb la finestra baixada, per poder treure l'arma i disparar cap als monstres.

- Qui és el vostre cap? - pregunto jo, quan som rere seu.

- Que feu aquí a fora? Torneu cap a les vostres cases, i traieu-vos aquestes disfresses que porteu! O és que no veieu el perill al que esteu exposats? - crida un dels agents.

- A part de cabrejar als mostes, no aconseguireu res, amb aquestes armes. - dic jo, ignorant les seves ordres, mentre senyalo la pistola que te agafada amb les dues mans - Això son joguets, per ells.

- Joguets? Son armes de foc, nen. - diu un altre agent, cabrejat. 

- Torneu cap a les vostres cases, criatures, abans de que els vostres pares us hagin de venir a buscar, per que us heu fet pupa. - diu un tercer agent, amb to burleta.

Sento un soroll tan fluix, que una oïda humana seria incapaç d'escoltar.

Dono una rapida volta, amb una espasa a la ma, que la baixo amb força, tallant-li el cap a un Canesmortis que saltava cap a nosaltres. Quan acabo de girar, torno a estar de cares als agents de policia, els quals estan amb la boca oberta.

- Com he dit abans, les armes que vosaltres teniu, no son més que joguets, per aquests monstres. - dic - Ara, digueu-me, qui és el vostre cap? - torno a preguntar, i un dels agents fa una senyal amb el cap, indicant que el segueixi.

- Ves-hi tu, Vidal. Nosaltres ens quedarem aquí, caçant una mica.  - diu la Laura.

- Intenteu no deixar molt en ridícul als municipals. - els hi demano als meus companys, i ells riuen lleument, abans de saltar per sobre de la barricada, per endinsar-se cap a la foscor.

Jo segueixo a l'agent de policia, que em guia cap a una carpa, que es nota que han muntat ràpidament. Estic bastant segur de que, si li dones una empenta, cauria al terra.

Dins la carpa, hi ha una taula, amb uns papers a sobre, i un parell d'homes al darrere, comentant aquests papers.

- Senyor. hi ha algú que vol parlar amb vostè. - diu l'agent al que he seguit.

L'home més gran dels presents, aixeca els ulls dels papers i em mira. Per la seva vestimenta, i pels rangs que te cosits en el seu uniforme, dedueixo que es un sergent.

- Treu a aquest nen d'aquí. - ordena el sergent, amb veu seriosa.

- Cregui'm, senyor, a tots ens interessa escoltar el que ens ha de dir. - diu l'agent.

- I que ens ha d'interessar, del que ens pugui dir una cria disfressada amb una armadura falsa. - diu l'home que està al costat del sergent, i que va vestit amb estampat de camuflatge. És un militar.

- Per començar, vosaltres sabeu com matar als monstres?  - els hi pregunto jo, però ningú respon - Quants de vosaltres heu mort, fins ara? - pregunto.

- Més de deu. - respon l'agent.

- No responguis. - li ordena el seu sergent.

- Més de deu. - repeteixo jo - Això son molts agents morts, no creieu? - els hi pregunto als superiors - De monstres, jo avui ja n'he matat... Ni me'n recordo de quants. Però se que han sigut més de deu.

- Si, clar. I jo soc milionari. - es mofa el militar - Torna a casa, nen.

- Jo he vist com n'ha matat a un, de monstre. - diu l'agent - Per ell ha sigut un simple gir, i com si estigues tallant mantega, li ha tallat el cap a la bestia, amb una espasa que no se ni d'on l'ha tret, i que desprès ha desaparegut. - explica, i els altres dos homes se'm queden mirant.