Els nous caçadors

19

- Lilith? - pregunto jo, sorprès - Tu ets la Lilith? La primera dona d'Adan? - pregunto, i ella posa cara de fastig, amb aquesta última pregunta.

- Jo no sóc res del masclista de l'Adan. - diu l'anomenada, després de fer un gest, fingint vomitar - Aquell ésser unineuronal es tenia molt cregut, allò de que estava fet a imatge i semblança de deu. - diu, i l'Alex riu lleument.

- Els homes són imbècils. - diu la meva companya, i jo la miro, entre estranyat i ofès, però alhora completament d'acord amb el que ha dit.

- Et dono tota la raó del món. - diu la Lilith - Pobre Eva... Si hi ha quelcom que me'n penadeixo, de tot el que vaig fer en el paradís, sens dubte és d'haver-la deixat a ella sola amb aquell idiota. - diu, amb certa melancolia i una mica de ràbia cap a si mateixa - Però bé, havia de mirar per mi mateixa. - diu - I a més, les vistes aquí dalt han millorat molt, des de que vaig tornar. - afageix, mirant a l'Alex de dalt a baix, deborant-la amb la mirada, i la meva companya és torna a posar vermella.

- No m'agradaria interrompre aquest moment tan... - lesbic, penso - No se ni com d'escriure aquesta situació. - dic finalment, atonit pel que està passant - Vull dir... Tu ets la Lilith. La primera dona creada per Déu. T'has passat segles sense trepitjar la terra. - dic, mirant-la a ella, la qual em mira amb una cella alçada, esperant a que continuï parlant - Per que has vingut? Vull dir... Per que ara? - pregunto, confus.

- No és evident? - pregunta ella, i continúa parlant, sense esperar cap mena de resposta - L'infern no és que sigui el destí turístic més ideal ara mateix, amb tot el tema de la fi del món. I encara menys, tenint en compte que el rei ha desaparegut, i tothom va com boig, allà a baix. - diu.

- Espera. En Llucifer ha desaparegut? - pregunto jo, entre sorprès i aterrat.

La Lilith em mira directament als ulls, i per primer cop, sembla que realment és fixe en mi.

- Jo a tu et conec. - em diu, senyalant-me, sense deixar-me de mirar als ulls - Tu ets el fill de l'Astaroth. - diu, i jo faig qué si amb el cap, la seva mirada m'ha deixat sense paraules - L'amo Llucifer volia que unisim les nostres ànimes en un demoniac matrimoni. - diu com si res, com si simplement estigues dient quin temps fa avui.

- Perdona, que? - pregunto, atonit.

- Si. Volia unir les nostres ànimes, per unificar a la humanitat amb l'infern. Ja saps, tu series el dimoni que es paseja entre els humans, i jo seria la humana que viu a l'infern. - explica la Lilith - Però no et preocupis, jo ja li vaig dir que no acceptava ni de conya. Si he d'unir la meva ànima amb la d'algú altre, serà amb una dona. - diu, i al dir això últim, mira discretament a l'Alex, la qual es posa més vermella - I també pots quedar-te tranquil amb la teva vida, que no tinc pensat matar-te.

- Doncs així... - dic segons d'espres, quan ja he processat tota la nova informació - Si no has vingut aquí a matar-me, ni a unir la teva ànima amb la meva... A que has vingut? - pregunto.

- Ja ho he dit abans. Ara l'infern es un caos. - respin la Lilith - Tot s'està dividint en diferents bandes. Necessitava sortir d'allà. I que millor que anar amb aquells que no em mataran, degut a tota la informació que els hi puc donar? - pregunta.

- Has vingut fins aquí, a per protecció, a canvi de secrets d'estat? - pregunta l'Alex, confusa, i la Lilith fa que si amb el cap.

- Genial. - dic jo, irònicament - Alex, t'en carregues tu de portar-la? - li pregunto a la meva companya, i poso la meva moto en marxa, sense esperar la seva resposta - Jo m'adelantare per posar en contexte als demés. Ja saps, perquè no s'enduguin cap sorpresa. - dic, abans de continuar conduint fins a la Fortalesa, deixant a aquelles dues soles.