Els nous caçadors

6

Després de sopar, en Sami se'n va a la seva habitació uns segons, mentre la resta ens quedem netejant i guardant les coses que hem utilitzat per cuinar. Tot el que ve a ser plats, coberts i gots, no ho hem tingut que netejar, ja que he utilitzat la meva habilitat per fer-los, i al convertir-se de nou en líquid, es neteja sol.

En Sami torna a entrar al menjador, amb un parell d'ampolles de licor a cada ma.

- Teniu ganes de festa?! - pregunta en Sami, emocionat.

- Si! - exclamem tots, com a resposta.

- Vidal, prepara uns gots de xupito! - demana la Laura.

- Aquí van! - dic jo, mentre del meu cos, surten cinc grans gotes del líquid verd daurat, que es converteixen en gots per a xupitos.

Cadascú n'agafem un.

- Comencem jugant amb el "jo mai mai"? - pregunta l'Alex, mentre agafà una de les ampolles i l'obra.

- I per què no? - diu l'Adrià, mentre l'Alex emplena els cinc gots fins a dalt de tot.

- Vosaltres creieu que ara tindrem més resistència a l'alcohol? - pregunta l'Alex, mirant-se el líquid marronós del seu got.

- No en tinc ni idea. - respon en Sami - Aquesta nit ho descobrirem. - diu amb un somriure d'orella a orella - Qui comença a parlar? - pregunta.

- Jo! - exclama la Laura, aixecant una mà, i tots la mirem, atents - Jo mai, mai m'he enrotllat amb algú del meu mateix gènere. - diu, i la seva germana, l'Adrià i jo bevem.

Sento com em crema el coll, però és completament suportable.

- Jo mai, mai... - comença a dir en Sami, pensatiu - Jo mai, mai he mentit als meus pares, per anar-me'n a una festa. - diu, i ell i jo som els únic que no bevem.

- Jo mai, mai he sentit atracció cap a algú del professorat. - dic jo, i tots bevem.

- Jo mai, mai ho he fet en un lloc públic. - diu l'Alex, i tant ella, com la seva germana i en Sami beuen.

- Jo mai, mai m'he colat en un terreny privat. - diu l'Adrià, i tots bevem.

Continuem jugant al "jo mai, mai", fins a acabar-nos la primera ampolla d'alcohol. Cap de nosaltres està borratxo. ni tan sols anem amb el "puntillo"

- Que tal si guardem les ampolles restants, per altres ocasions, i fem un últim joc abans d'anar a dormir? - pregunta l'Adrià.

- I quin joc seria aquest? - pregunta en Sami.

- 7 minuts en el paradís. - respon l'Adrià - I com que és l'últim que farem, podem decidir si només seran 7 minuts, o si serà tota la nit. - diu, amb veu coqueta.

- Jo me'n vaig a la meva habitació. - diu l'Alex - No us ofengueu, però l'única noia que hi ha aquí és la meva germana, i vosaltres, no sou del meu tipus, nois. - diu, i tots riem, abans de que marxi cap a la seva habitació.

La resta ens mirem, ens assentem en el terra, en rotllana, i posem l'ampolla buida al centre nostre.

- Jo faré girar l'ampolla, i a qui a senyali, serà amb qui me'n aniré. - diu la Laura - Els altres dos se n'aniran junts. - diu, i fa girar l'ampolla, que dóna voltes fins a parar, apuntant a en Sami.

Els dos es miren, s'aixequen i se'n van cap a les habitacions, donant-se suaus empentes entre ells, mentre riuen.

- Si volen fer quelcom pujat de to, espero que algun dels dos porti condons. - dic, amb humor.

- Som infèrtils. - diu l'Adrià - En Peretallada m'ho ha dit en alguna ocasió. Els poders ens han tornat infèrtils. - explica.

- Te sentit. - dic jo - La vida que haurem de portar nosaltres, no està feta per a cries. - dic - Però que continuïn utilitzant condó. Per molt que no pugui haver-hi un embaràs no desitjat, les ITS i les ETS, segueixen existint.