Estic dins de la sala de metall indestructible.
Abans de mi, hi ha entrat l'Adrià, i diu que ha aconseguit fer alguna cosa, amb la seva habilitat. Se'l veia més confiat amb si mateix, quan ha sortit de la sala.
Jo tanco els ulls, i em concentro en el líquid que corre per les meves venes.
El noto. Noto com es mou, barrejant-se amb la meva sang, per poder-se moure per tot el meu cos.
Em concentro en la meva mà dreta, i noto com el líquid es va movent cap allà.
Penso en l'espasa d'ahir, i noto com el líquid em surt pel palmell de la mà, i es solidifica.
Obro els ulls i veig una espasa de color verd daurat.
Faig uns quants moviments amb l'espasa, i deixo de concentrar-me en ella, causant que torni a ser líquid, i que entri dins meu, pel palmell de la mà dreta.
Repeteixo aquestes accions, un cop rere l'altre, fins que l'espasa surt de forma automàtica, sense jo haver-me de concentrar.
Somric, satisfet.
Ara intento el mateix, però amb l'escut, i quan em surt de forma natural, provo a crear diferents objectes, com ara un arc i una fletxa, roba, estris de cuina... Fins i tot, practico canviar la forma dels objectes, sense necessitat de que el líquid hagi d'entrar i sortir del meu cos.
*****
Quan surto de la sala de metall, no veig a ningú, i decideixo anar a l'altra sala que conec: l'entrada, i que alhora és el menjador, o la sala d'estar.
Tots estan allà, asseguts en els bancs, que envolten la gran taula taula que hi ha al centre de la sala.
- Ei, Vidal. Tu també estàs sol a casa? - em pregunta en Sami.
- Que? - pregunto jo, estranyat per la seva pregunta.
- Els teus pares son a casa, o estàs tu sol? - pregunta l'Alex.
- Es que estàvem parlant, i resulta que tots nosaltres estem sols a casa. Ja sigui perquè els nostres pares s'han quedat tancats fora, o per que ens hem independitzat. - diu la Laura.
- Jo també estic sol. - dic jo - La meva mare estava a casa d'una clienta del seu negoci, quan van imposar el confinament.
- Millor. - diu l'Adrià - Així ens podem escapar de casa per venir aquí, sense tenir que donar explicacions a ningú.
- Cert. - diu en Sami - Pel que he estat investigant, les portes dels costats, porten a unes habitacions. - informa - Podríem anar a casa, preparar-nos unes maletes amb roba i coses necessàries, i podríem quedar-nos aquí. Com a mínim, mentre entrenem per acabar amb els monstres. - proposa, i tots n'estem d'acord.
*****
Quan entro al meu pis, els meus gats em reben miolant, i fregant-se en les meves cames, com sempre.
- A veure com m'ho faré, amb vosaltres dos. - dic, mentre els acarono.
Entro a la habitació de la meva mare, obro el seu armari, i trec les dues maletes de viatge que tenim.
Vaig a la meva habitació, i les empleno amb la roba més còmoda i resistent que tinc, pels entrenaments.
Deixo les maletes a l'entrada, i agafo una motxilla gran d'excursionisme, la qual empleno amb productes d'higiene personal, com ara raspall i pasta de dents, xampú i sabó corporal, el meu estoig de pintes, el de tisores i navalles per tallar cabell i afaitar, crema d'afaitar, el raspall per cabell, i unes quantes gomes de cabell, dels meus estudis actuals de perruqueria. L'assecador i les planxes no les agafo. Dubto molt que allà hi hagi electricitat.
YOU ARE READING
Els nous caçadors
FantasyEn Vidal es un noi normal i corrent. O això és el que ell pensava, fins que als seus 18 anys s'en va anar d'excursió, a un castell en ruïnes, a on el seu avantpassat directe, es va posar en contacte amb ell, per traspasar-li els seus poders. (Histo...