Els nous caçadors

18

Després de la banyera d'aigua freda, en Raziel m'obliga a tornar al llit, ja que la febra no m'ha baixat.

- Vaig a pel dinar. Tu quedat aquí, i no t'aixequis. - em demana l'escriptor, amb to autoritari, abans de donar-me un peto al front, i sortir de l'habitació.

Mentre espero a que el meu "àngel de la guarda" torni, em dedico a acariciar als meus gats, els quals estan plàcidament adormits, al meu costat.

Noto com la meva temperatura corporal torna a pujar drasticament, fins al punt de fer-me mal.

I aquest cop si que crido. Crido tan fort, que segur que se m'escolta des de cualsevol racó de la Fortalesa.

Els meus quatre companys i en Raziel, entren corrents a la meva habitació, de cop.

- Vidal! - exclament tots alhora, preocupats.

Jo continuo cridant. Retorçant-me del dolor, amb tot el meu cos tens.

Especialment, noto dolor a la zona baixa de l'esquena, per allà a on es troba el final de la columna vertebral.

Em giro sobre el meu cos, per quedar en posició fetal, i noto com quelcom creix, des de la zona que he anomenat abans.

- Vidal... T-t'ha crescut una cua. - escolto que diu la Laura.

Poc a poc, el dolor va disminuint, fins a tornar amb l'estat normal de febrada.

Tots s'apropen a mi, preocupats.

- Vidal, estás bé? - em pregunta l'Alex, preocupada.

- Estaré bé. - responc, amb la veu dèbil i cançada.

Tot el meu cos tremola. M'he quedat sense energies.

- Necessites alguna cosa? - em pregunta en Sami.

- Una mica d'aigua m'aniria bé, la veritat. - respong jo.

- Ara mateix te la porto. - diu l'Adrià, abans de marxar.

- V-Vidal. - em crida en Raziel, amb la veu tímida.

- Que pasa, Raz? - li pregunto, mentre em frego els ulls, amb els dits.

- N-no és per res, p-però... La teva cua está enroscada en el meu braç. - diu.

Jo obro els ulls, i veig la típica cua vermella de dimoni, acabada amb punta de fletxa, enroscada en el braç d'en Raziel.

- Ho-o sento. - dic, abans de, no se ni com, desenroscar la cua del seu braç, i enroscar-la en la meva cintura.

- Tranquil, no passa res. - diu ell, amb les galtes vermelles.

- Aquí tens l'aigua, germà. - diu l'Adrià, entrant a l'habitació amb un got ple d'aigua.

- Sort que has arribat. Això estava començant a posar-se... Massa encaramelat, pel meu gust. - diu en Sami, posant els ulls en blanc, i les dues noies riuen.

- Perquè ara tens cua, Vidal? - pregunta la Laura, amb curiositat, mentre l'Adrià em dona el got d'aigua.

- No ho sé. - dic abans de fer un parell de glops - Suposo que tindrà relació amb allò de "despertar el meu costat demoniac", i el que fos que digués aquell bruixot. - dic, fent-me un massatge en el cap, per relaxar-me.

- Es a dir, que t'estàs convertint en un dimoni. - diu la Laura.

- No. Simplement... S'està mostrant el que sempre he sigut, suposo. - dic jo, en mig d'un badall - Estic bé, no us preocupeu. Simplement... Necessito descansar. Deixeu-me descansar. - demano, amb la veu cansada i els ulls tancats, abans d'adormir-me.