Els nous caçadors

15

- Ales? De que estàs parlant, mama? - li pregunto jo, estranyat, mentre miro a en Raziel de dalt a baix.

- Encara no ho saps? - em pregunta, i al veure la meva cara de confusió, secidrix respondre - El teu escriptor és un àngel. Ell no ho sabia, clar està. Els seus poders estaven adormits. - diu - Com els heu despertat? Que és el que estàveu fen ara? - ens pregunta, i nosaltres dos ens posem vermells, encara que a mi quasi ni sem nota. Sóc bastant bo, posant cara de póquer quan vull.

- Sóc un àngel? - pregunta en Raziel, estranyat.

- Un arcàngel, en realitat. - respon la meva mare, mentre s'apropa a nosaltres, i jo em poso tens - Tranquil, fill, que no us faré cap mal, jo. - diu, amb la seva distorsionada i aguda veu.

- I com ho saps, tu, que en Raz és un arcàngel? - pregunto jo, amb desconfiança.

- Perquè puc veure les seves ales. - respon ella - I si t'esforcessis una mica, tu també podries. - em diu.

Sense canviar la meva posició protectora, miro a en Raziel de reüll, forço una mica la vista, i les veig.

Dues ales negres que envolten el cos d'en Raziel, de forma protectora, sent completament invisibles pels ulls humans, però no pels ulls sobrenaturals.

- Segons el que he llegit mentre buscava informació, els arcàngels tenen les ales negres o blanques, mentre que la resta d'àngels les tenen marrons o geises. - explica la meva mare - Ell és l'arcàngel Raziel, el guardià dels secrets de déu. Aquell al que s'invoca per obtenir sabiesa i guia per complir amb la missió que tenim a la vida. - explica - Suposo que és exactament per això, el perquè ell es el teu "àngel de la guarda". - diu - Ell serà el guardià dels teus secrets, serà qui et proporcionarà sabiesa, i serà qui et guiarà en la teva missió. - diu, abans de desaparèixer, deixant un cúmul de fum vermell, just allà a on era.

- Que acaba de passar? - pregunta en Raziel, confus, i jo arronso les espatlles com a resposta, com a senyal de no saber que respondre - Aquella és la teva mare? - pregunta, estranyat, i jo faig qué si amb el cap - No us hi assembleur gens. - diu.

- Abans si que ens hi assemblavem, però ara... Jo sóc un caçador, i ella és una bruixa que s'ha deixat endur pel seu poder. - dic, mentre dono mitja volta, per quedar de cares a ell - Estàs bé, Raz? - li pregunto, preocupat.

- S-si. Suposo que si. - diu mirant al terra - Tu ho sabies? - em pregunta, mirant-me directament als ulls - Sabies que sóc un àngel?

- Clar que no. - responc a l'instant - Si ho sàpigues, t'ho hauria dit. O t'hauria fet alguna pregunta relacionada amb el tema. - dic.

- Seguiu aquí? - pregunta en Sami, entrant per la porta de la sala d'entrenament - Pensava que ja us hauríeu avorrit d'entrenar. - diu, estranyat.

- Ha vingut la meva mare. - dic jo, mentre torno a donar mitja volta, per quedar de cares a en Sami.

- Has deixat que una bruixa entri a la nostra Fortalesa? - em pregunta el meu company de professió, estranyat.

- Es clar que no! - exclamo jo - Ha sigut ella, la que ha entrat amb la seva màgia fosca.

- I a on és ara? - pregunta en Sami, mirant cap a tots costats.

- Ja ha marxat. - responc jo - Simplement ha vingut fins aquí, per dir-nos que en Raziel és un àngel. Un arcàngel, en realitat. - responc la pregunta que en Sami estava a punt de fer - Si forces una mica la teva vista, podràs veure les seves ales. - li dic.

En Sami centra la seva mirada cap a en Raziel i, segons després, obre els ulls com unes taronges.

- Es veritat, te ales. - diu en Sami, sorprès - Com pot ser... Per que no ho hem vist abans? - pregunta.