Els nous caçadors

13

- Mama? - torno a preguntar, aquest cop amb més veu.

- Es la teva mare? - pregunta l'Adrià, sorprès - La teva mare és una bruixa?

- Sempre ho he sigut. - respon ella, somrient, causant que la seva pálida I seca pell s'esquerdi.

- No. És impossible. Tu no ets la meva mare. - em nego, intentant no perdre la calma.

- Clar que ho sóc. - diu ella cinicament, mentre s'apropa a mi, i m'acarona una galta, amb la seva gélida mà, rascant-me amb les seves llargues i negres ungles.

- Que t'ha passat? - li pregunto, amb la veu més indiferent que puc, mentre miro directament als seus intensos ulls vermells, fixant-se en les seves pupil·les verticals, típiques d'un felí o un rèptil.

- El que m'ha passat, és que em vares abandonar. - diu, rient, provocantme un escalfred.

- No et vaig abandonar. Tu em vas fotre fora de casa. - dic jo, seriós.

- Bé, això ara no importa. - diu, apartant-se de mi - Hem de parlar. - em diu - A soles. - diu, mirant a l'Adrià, abans de fer un moviment amb una mà, i impulsar al meu company, fora del laboratori.

- De qué vols parlar? - li pregunto, intentant semblar indiferent.

- De tu, clar està. De que voldria parlar una mare, sinó? - pregunta ella, i sense esperar cap resposta, continua parlant - T'espera un futur molt incert, fill meu.

- A on ho has vist? A les cartes del tarot, a la vola de cristall o ho has llegit en algunes runes? - pregunto jo, amb ironia.

- Sóc bruixa, no vident. - diu la meva mare - Però si que és cert, que tinc alguns contactes.

- I que t'han dit, aquests contactes? - li pregunto.

- M'han dit que no t'espera un futur molt brillant, diguem-ne. - diu - Comencen a venir monstres poderosos. Monstres que faran que tots els "Mors", semblin jocs per a nens petits. - m'explica - Espero que estiguis acostumat a la mort, perquè n'estaràs envoltat.

- Sóc un caçador. La mort i jo som millors amics. - ironitzo.

- No. No ho entens. - em diu ella, tornant-se a apropar a mi - Tu no ets un caçador qualsevol. Ets el que te el poder de la creació, i per les teves venes corre sang de bruixa, sang demoníaca. Tu ets EL CAÇADOR. - diu, remarcant les dues últimes paraules - Els monstres de tot el món, tan antics com nous, s'estan reunint. Estan preparant una revolta. Volen iniciar la fi del món. - explica - Tu ets l'únic que pot parar la destrucció mundial. - em diu, tornant a acaronar la meva cara - No perdis de vista al teu escriptor. - diu, abans de posar la seva mà lliure, sobre del meu pit, i impulsar-me fora del laboratori.

- La teva mare és... No se ni com descriure-la. M'ha deixat sense paraules. - em diu l'Adrià, mentre corro cap a la porta del laboratori.

Però quan l'obro, allà ja no hi ha ningú. No está fosc, no fa fred... És com si la meva mare mai hagués estat allà.

*****

- Que t'ha dit? - em pregunta l'Adrià, mentre anem cap a les motos.

- Que els monstres de tot el món s'estan reunint, per revolucionar-se i provocar la fi del món. I que també estan vinguen nous monstres, que son més poderosos que els que ja coneixem. - responc - I també, que jo soc l'únic que pot evitar que això passi. - dic, frustrat.

- Te sentit. - diu ell - Tu ets els caçador de la creació. És lògic que tu siguis l'indicat per evitar la destrucció. - diu, i jo poso els ulls en blanc - T'ha dit quelcom més.