Els nous caçadors

9

Després de portar-li el cap de la Morsaranea al president de França, i cobrar la recompensa, torno a on he deixat la moto, que al final he decidit tenir-la com a objecte etern. Crear i absorbir la moto cada cop que em fos necessari, era un procés massa lent i avorrit, que no feia més que endarrerir-me, quan més pressa tenia, i treure'm energia, quan més la necessitava.

- Quina passada de moto! - diu en Raziel, impressionat, mentre dona voltes al voltant del vehicle, amb els ulls ven oberts, i jo obro la porta del transportin dels gats, perquè pujin - L'has fet tu? - em pregunta, sorprès, i jo faig que si amb el cap, mentre faig sortir una mica de líquid daurat verdós, de les meves mans - Que és això que estàs fent? - em pregunta.

- Te. Ho necessitaràs. - li dic, mentre li dono el casc que he fet per ell.

Amb un moviment ràpid, lleuger i natural, pujo a la moto, mentre que en Raziel es posa el casc.

- Tu no te'n poses, de casc? - em pregunta.

- A mi no m'és necessari. - responc - Puja. - dic.

- Sempre ets tan seriós? - pregunta, mentre puja a la moto, amb dificultat.

- No estic acostumat a la companyia humana. - responc - Agafa't bé a la moto. - li dic, abans d'arrancar, i ell s'agafa a les nanses que hi ha enganxades en el seu seient.

- Vidal! - em crida - Fas pudor a mort! - em diu, amb veu de fastig.

- I que esperaves, que olores a roses i a lavanda com tu? Sóc un caçador, no un artista! - crido, per que m'escolti per sobre del vent, que sona més fort, al haver accelerat.

- Deixa'm-ho dubtar! Has matat a aquella bestia amb molt d'art, amb molta elegància! - crida en Raziel.

- No es necessari que cridis! Jo t'escolto perfectament! - li dic, ignorant els seus afalacs.

- A on anem? - em pregunta ell.

- A la meva llar! - responc, abans d'accelerar més, i en Raziel s'abraça a la meva cintura, amb força per no caure.

*****

Parem abans d'arribar a la frontera que hi ha entre França i Catalunya. Es de nit, i no es que em faci molta gràcia conduir, al ser tan fosc. I encara menys gràcia em fa, portant a un civil amb mi.

- Anirem a un hotel? - em pregunta en Raziel.

- Ni de conya. - dic jo, tallant - Els hotels són massa cars, per les zones fronterises. I els diners que he guanyat amb la Morsaranea, son per comprar menjar per tot l'any, als meus gats. - dic, mentre obro la porta del gran transportin que he creat per ells, i que està ben enganxat al "cul" de la moto.

Els dos felins salten al terra, amb tranquil·litat. Ja estan més que acostumats als viatges llargs.

Baixem fins a un riu, que hi ha al costat d'on he deixat la moto. Els meus gats i jo, baixem sense cap mena de problema. En Raziel quasi cau un parell de cops, entrebancant-se amb les arrels d'uns quants arbres.

En una de les ocasions, xoca de morros contra la meva esquena.

- Estic bé, gràcies per preguntar. - ironitza ell, mentre es frega el nas.

- Ja se que estàs bé. - dic, mentre em trec la pitrera i em descordo la ronyonera - Ni olora a sang, ni he escoltat cap os trencar-se. Ha sigut un simple cop. - dic.

Deixo el que ja m'he tret al terra i em trec la samarreta, mostrant la gran quantitat de cicatrius que tinc per tot el cos, incloent las de la mastectomia que em vaig fer fa un any, i que son les úniques cicatrius que tinc, que no m'he fet lluitant contra un monstre.