EL PERFECTE FINAL FELIÇ

3. NIÑATA

@Olivia_Miller

El torn de tarda és una merda, bé, qualsevol torn a l'hospital és una merda quan tens una ressaca de l'hòstia. No hauria d'haver begut tant. Haig de deixar de beure o això em dic cada cop que surto sabent que no passarà.

I per si urgències avui no hagués estat un caos, en el moment en què veig el meu edifici de pisos, recordo que no estaré sola a casa i que hi ha un Homo sapiens més envaint els mateixos metres quadrats que jo. Crec que prefereixo l'obstrucció intestinal que tenia el noi que s'ha presentat després d'estar-se setze dies sense anar de ventre a entrar al pis.

No, no ho prefereixes... necessites la pasta, no una cirurgia.

Serà impossible ignorar-lo, són seixanta metres quadrats! Almenys des de fora no es detecta foc i cap veí m'ha trucat amb desgràcies.

Agafo el telèfon i marco el número de l'Alana. Em respon de seguida.

—Estàs segura que el teu germà és inofensiu i no s'ha convertit en un membre de la màfia alemanya? —li dic d'entrada.

—Ah... què? T'has donat un cop al cap, Livie?

—No, és que... perdona. No ho sé, no estic acostumada a viure amb gent desconeguda i el teu germà és bastant...

—Malparit? Sí, ho és, el conec. No es queda mai callat i li agrada ser un provocador i un torracollons. Sé que pot ser un xic dur i insofrible, li agraden els documentals d'història i se'l pot considerar una persona nocturna. Ara es dedica a ser paleta tot i que mai havia posat un clau, però t'asseguro que no s'ha convertit en un membre de la màfia i és inofensiu. No és mala persona, Olivia.

—Crec que no és bona idea, no congeniem.

—Ja ho fareu, acaba de traslladar-se i el problema no és només el meu germà malparit. Estàs aterrida per la idea que visquin amb tu i a sobre sigui una persona que no coneixes —em recorda. Arrufo el seny enfadada—. Escolta, he parlat amb ell i m'ha promès que seria compassiu i intentaria ser més amable.

—Estàs segura?

—És el meu germà i sap que si la caga no tindré pietat per esbroncar-lo o donar-li un cop de puny si s'ho mereix. Però tu també hauries de donar-li una oportunitat, necessites els diners i ell està disposat a donar-te'ls —em diu amb un to de veu més seré. En part té raó, m'ha pagat la fiança que li he demanat tot i ser una quantitat exageradament alta per un pis d'aquesta mena.

—D'acord, intentaré calmar-me i suposo que conviure.

—Gràcies, ja veuràs que al final us portareu bé. Els dos sou tossuts, independents i teniu bastant caràcter, no us deixeu abatre tan fàcilment. Per això crec que és qüestió de temps i de conèixer-vos. Qui sap, potser us enamoreu i tot —diu deixant anar la bestiesa més grossa mai dita.

—Crec que la que s'ha donat un cop de cap ets tu, Alana.

—No, les meves neurones segueixen perfectament i els vostres signes del zodíac són compatibles.

—Sí i els vídeos de tiktok del tarot on haig d'escollir entre dues cartes i sempre és un noi increïblement bo, morè i els ulls blaus està perdudament enamorat de mi en secret, m'indiquen el futur.

—En Tyler és morè i està bé físicament.

—Ves-te'n a dormir i deixa't estar de bajanades.

—No són bajanades, el meu signe amb el d'en Walker són compatibles i mira'ns!

—Doncs truca a l'Esperanza Garcia perquè et llegeixi les cartes.

—Ja ho he fet... —comenta en veu baixa. Fineixo que no ho he escoltat i ella també ho ignora—. Per cert, els meus pares t'han convidat al dinar familiar del divendres que ve, entesos? Estàs obligada a venir, adeu, t'estimo, amiga.