EL PERFECTE FINAL FELIÇ

24. OJITOS LINDOS

@Olivia.Miller

Els somriures són la clara demostració de la felicitat i l'alegria.

Són els somriures els que ens mantenen en peu.

Són els somriures els que ens donen raons per continuar.

Són els somriures els que ens recorden que segueix valent la pena.

Són els somriures els que il·luminen un trist dia de foscor.

Somriure ens ajuda a respirar.

Durant els últims tres mesos no he deixat de somriure i em sento molt orgullosa, em sento molt contenta. Han estat tres mesos increïbles, han estat tres mesos on molts cops havia de mirar-me al mirall més de dues vegades per adonar-me que era real i no un somni.

—Aquí teniu, noies! —ens diu la cambrera posant-nos els nostres respectius combinats sobre la barra. L'Alana, la Gaby i jo agafem les copes i ens asseiem a una de les taules de la terrassa de la guingueta.

Venir a passar el cap de setmana a la casa de lloguer dels pares d'en Tyler i l'Alana a la costa brava ha estat el millor que podríem haver fet per celebrar... la veritat és que no hi ha res especial a celebrar, no és una data important, simplement vam decidir venir tots junts i passar-nos-ho bé abans de tornar a la civilització i a la vida adulta funcional.

—Tant de bo fos estiu sempre, tant de bo tornéssim a tenir tres mesos de vacances, per què no podem tornar a ser adolescents? Per què no podem ser guiris? Mireu-los, cremats com gambes i bevent tot l'alcohol que no els permeten al seu país, i no els importa poder patir càncer de pell per no posar-se crema solar suficient o destrossar-se el fetge —dramatitza l'Alana mirant als turistes que ballen a la pista.

—Estem a quaranta minuts de casa, no a les Bahames, pots venir quan vulguis a qualsevol època de l'any, ells no —li diu la Gaby.

—És igual, fingeix que hi som.

—Eh, això està boníssim —comento xuclant el líquid de la palleta i movent-la contra el gel. Faig un parell de glops més i tanco els ulls per assaborir bé el gust—. Em passaria la vida bevent Mai Tais.

—Em deixes provar? —em pregunta de sobte una veu posant-me la pell de gallina i mil esgarrifances. Aquella veu ronca i dolça que fa vibrar cada cèl·lula del meu organisme. La primera veu que escolto cada matí quan em llevo i l'última abans d'adormir-me. El meu soroll preferit. La veu de la meva persona preferida.

Em giro de cop i em trobo amb els preciosos ulls verds d'en Tyler mirant-me fixament com dues estrelles, li brillen tant que tot el que m'envolta desapareix. Només puc mirar-lo a ell. Soc addicta a la seva mirada. Somric estúpidament com cada cop que el tinc a prop, deixo el vas sobre la taula i d'un moviment, em col·loco sobre el tamboret i salto sobre en Tyler penjant-me a ell com si fos un coala o el meu salvavides.

L'abraço tan fort que no li cal ni subjectar-me, però de seguida reacciona i m'envolta el tors tornant-me l'abraçada. Recolzo el cap a l'espai que forma la seva espatlla i coll i diposito un petó sobre la seva pell després d'olorar-lo profundament i impregnar-me d'ella. Sospiro d'alleujament. Fa olor de mar, xampú de vainilla i crema solar: la seva olor cada cop que venim a passar el dia a la platja. Tot i que trobo a faltar olorar la fusta de la constructora, prefereixo aquesta. Fa olor de frescor i en ple estiu, és el que necessites.

—Tant hem tardat com perquè em trobis a faltar? —em pregunta deixant-me de nou sobre el tamboret, però no el deixo allunyar-se. Mantinc les cames entrellaçades a la seva cintura i els braços rodejant-li el coll.

—Molt —contesto fent morros.

—Ha estat culpa d'en Walker, no sap conduir.

Com si es tractés de l'exorcista, giro el cap en la direcció del nòvio de la meva millor amiga i el fulmino amb la mirada. De seguida nota els meus dards perquè deixa de besar a l'Alana i alça les mans atemorit.