EL PERFECTE FINAL FELIÇ

18. HAVIA DE PASSAR

@Olivia_Miller

No sé en quin moment ens vam quedar adormits, però recordo despertar-me entre els seus braços i tenir la millor sensació del món. Crec que no recordo haver dormit tan bé en molt de temps sense tenir en compte els dies en què arribava a casa després de treballar en una operació de més de dotze hores on havia d'estar dreta la major part del temps. Mortal.

M'inclino endavant i arronso les cames observant l'habitació i en concret la guitarra que reposa dins la seva funda contra l'armari. No puc evitar somriure. Estava una mica borratxa, però qualsevol efecte de l'alcohol va desaparèixer en el moment en què en Tyler va començar a cantar. La seva veu era fluixa i ronca, no era perfecta, però era com pujar al cel i sentir els àngels cantar. Estava tan absorta que tot el que em passava pel cap va desaparèixer.

Em va tocar la guitarra i em va cantar una cançó, va ser molt personal i íntim. Especial i màgic, crec que definiria aquell moment així, especial, nostre, d'ell i meu.

—Ei —sento que diu en Tyler rere meu amb la veu ronca. Giro el cap en la seva direcció i el somric quan s'asseu i m'aparta el cabell del coll per dipositar un petó sobre la meva pell.

—Ei —responc inclinant-me enrere per poder besar-lo als llavis dolçament. En Tyler em torna el petó i em fa un petit massatge a la nuca.

—Ei —repeteix contra la meva boca i baixant la mà per la meva columna.

—Ei —dic amb un somriure i rodejant el seu coll.

—Creus que ens hem d'aixecar? —pregunta col·locant-me sobre la seva falda. Entrellaço les cames en la seva cintura i acaricio el seu cabell admirant el seu preciós rostre.

—Estaria bé que em dutxés, faig pudor de la caminada d'ahir.

—No fas pudor, gens ni mica —em diu posant el cap entre el meu coll i la meva espatlla i inspirant profundament. Deixo anar una rialla de les pessigolles.

—Sí que en faig i de qualsevol manera, fa dos dies que no em dutxo, no és higiènic —li dic intentant sortir de sobre seu, però ell m'agafa més fort.

—La dutxa pot esperar, primer toca esmorzar.

M'agafa de les cuixes i em tomba sobre el matalàs fent-se lloc entre les meves cames. Alço les celles i el miro desafiant. Els seus increïbles ulls verds es claven en els meus intensament. És com mirar una esplanada o un bosc brillant, són tan preciosos que mai em cansaria de mirar-los. Mai. Però tot i ser tan preciosos, també em repten i em desafien i em frustren i... Somric.

—O també pots esmorzar a la dutxa —proposo envoltant el seu coll. En Tyler em mira fixament durant uns llarg segons en silenci i de sobte, m'aixeca del llit, em subjecta sobre el seu cos i camina pel pis amb mi a sobre fins que arriba al lavabo i em deixa dreta a terra.

—La dutxa em sembla bé, molt bé, crec que és la millor idea que has tingut i sí, comences a fer una mica de pudor i saps què? Tinc molta gana —em recrimina obrint l'aixeta de la dutxa.

—Eh! —Li dono una empenta i l'aparto de mi.

La separació dura poc perquè fa un pas endavant i em passa la camiseta pel cap abans de besar-me profundament i acabar de despullar-me del tot. Faig el mateix amb ell fins que no queda cap peça de roba que s'interposi entre els dos.

No sé com aconseguim ficar-nos dins de la dutxa sense trencar-nos un braç en l'intent. No ens desenganxem en cap moment i quan l'aigua freda em toca l'esquena, deixo anar un crit i l'abraço com si fos un salva vides. En Tyler riu i és el millor soroll que escolto.

—Et penso matar, l'aigua està freda.

—Com vols que vegi què poso si et tinc al davant i així? Em distreus —es queixa mirant-me de dalt a baix.