EL PERFECTE FINAL FELIÇ

7. FEEL SOMETHING GOOD

@Olivia_Miller

—Olivia, el pacient de 22 vol un calmant —em diu una companya.

—Val, ara hi vaig, un moment —la responc.

Acabo d'omplir els documents de canvi de torn i m'aixeco de la cadira amb un sospir. Mentre camino, veig a la Gaby discutir amb uns familiars els quals suposo que són els pares de l'adolescent que hi ha al llit i ha vingut per sobredosis d'esteroides. A l'altre costat, una ambulància aparca davant la porta i els sanitaris corren cap a dins amb un home sobre la llitera mentre a la sala d'espera se senten crits d'indignació i queixes.

Beneïdes urgències.

—Hola, m'han dit que necessites un calmant —li dic al nen petit quan entro a la sala. Al seu costat, la seva mare l'agafa de la mà.

—Sí, em fa molt mal —contesta amb una veueta dolça.

—No et preocupis, després d'això, et passarà —li dic mentre em poso els guants. La dona em somriu i tots dos miren atentament el que faig—. En uns minuts t'hauria de fer efecte, si veieu que no fa res, aviseu-me —els dic un cop he canviat la bossa del sèrum.

—D'acord, gràcies —em diu la mare i seguidament surto de la seva sala i me'n torno al control d'infermeria.

Immediatament que arribo, m'assec a una cadira. Encara queden trenta minuts per les deu i ja tinc la ronda feta, així que només em queda esperar que arribi una altra urgència o sigui l'hora de marxar.

Trec el mòbil i quan desbloquejo la pantalla, maleeixo en veu baixa. M'havia oblidat de tancar la pàgina i ara haig de tornar a veure la preciosa fotografia dels més enamorats del país comprometent-se. Estúpid idiota de merda. No en va tenir prou deixant-me plantada a l'església i humiliar-me de la pitjor manera, sinó que també m'ha de refregar la seva nova i meravellosa vida amb la seva preciosa, alta, elegant i rica advocada amb la qual em va enganyar durant quatre anys de nuviatge.

—Deixa de mirar les fotografies, si us plau, t'estàs tornant masoquista —em diu la Gaby asseient-se al meu costat.

—Tu creus que està embarassada? Se li veu una mica de panxa i el compromís és massa precipitat, no creus? —li pregunto ensenyant-li la fotografia.

—No importa, Livie, deixa de mirar-ho.

—Probablement, els fills els sortirien igual d'alts, preciosos i elegants que ella, però tindrien algun grau d'idiotesa.

—Olivia...

—I has vist l'anell? A mi em va comprar un anell de plata ben senzill i a ella li ha regalat un anell amb un diamant! Treballa en una agència de viatges, per Déu! De veritat creu que es pot permetre això? I la quantitat de persones que els han comentat la publicació? Ell posava a parir i criticava a la majoria!

—Olivia Miller , dona'm el mòbil immediatament —em diu la Gaby estenent-me la mà. Alço la mirada i me la quedo mirant amb fàstic.

—No, tinc dret a burlar-me de les seves patètiques cares i falses vides. Ningú en la seva vida té el cabell tan perfecte com aquesta senyora. Ni en un anunci de Pantene brilla tant!

—Olivia, el mòbil ja! —torna a dir alçant la veu i aquest cop acabo fent el que em diu per què un parell de persones es giren a mirar-nos—. No et fa bé torturar-te mirant aquestes coses. En Mark ja no forma part de la teva vida, no malgastis el temps dedicant-li alguns minuts encara que sigui per posar-lo verd.

—Ja ho sé, però criticar-lo i insultar-lo em fa sentir millor.

—No t'ho nego, però és perdre el temps. Mira la part bona, t'has deslliurat de tenir fills amb algun grau de la seva idiotesa.