EL PERFECTE FINAL FELIÇ

14. DE CHARCO EN CHARCO

@Olivia_Miller

—Es pot saber per què m'has fet venir amb tanta urgència? —em pregunta la Gaby quan aparca el cotxe just a l'entrada de l'edifici de pisos. Salto dins del seu descapotable i li faig un senyal perquè continuï conduint—. Olivia Miller? De qui fugim?

—De la meva vergonya.

—Com? —em pregunta arrufant el seny. La somric avergonyida i em mossego el dit dubtant si dir-li o no, però ja han passat tres dies i necessito deixar-ho anar.

—En Tyler i jo estem follant —disparo.

—Què?! —crida la Gaby girant-se per mirar-me amb els ulls com taronges.

—Mira endavant! El semàfor està vermell! —la crido girant-li el cap a la carretera. La Gaby frena el cotxe bruscament i les dues ens tirem endavant de l'impuls rebent un clàxon del conductor del cotxe que ens segueix—. Que et fotin! —li dic ensenyant-li el dit cor a l'home que fuma mentre condueix.

—Torna a casa, dona! —em crida i en l'instant en què escolto el masclisme, em poso dreta al cotxe i entro en còlera.

—Gilipolles de merda mononeuronal! Qui et penses que et va parir?! Un respecte a la teva mare, em compadeixo d'ella per haver tingut a un fill com tu, idiota!

—Olivia! Seu i calla —em diu la Gaby agafant-me del braç i obligant-me a seure.

—Gaby, arranca, està sortint del cotxe, Gaby, arranca el cotxe —li dic temorosa mirant pel retrovisor.

—Olivia Miller, penso estrangular-te com aquell home ens toqui un pèl! —m'amenaça la Gaby, però el semàfor es posa en verd i la Gaby surt disparada abans que l'home ens pugui atrapar.

El perdem de vista en la següent cantonada i quan arribem al pàrquing de l'hospital i la Gaby aparca el cotxe, es gira immediatament cap a mi assassinant-me amb la mirada.

—Estàs boja! —em crida.

—Ho sé, perdona, no ho he pogut evitar, atacar el masclisme és un deure.

—No estic parlant d'aquell estúpid imbècil, sinó d'en Tyler. Te l'has follat?

—Uns quants cops.

—Què?! OLIVIA MILLER! —m'escridassa fent que la gent del nostre voltant es giri per mirar-nos. Poso cara d'angelet innocent, però noto com les galtes se'm tenyeixen de vermell de la vergonya.

La Gaby s'adona que estem cridant l'atenció i m'agafa del braç per endur-me al carreró on estan aparcades les ambulàncies.

—Creus que l'Alana em matarà? —pregunto amb més calma. Ella arrufa el seny i em mira estranyada uns segons, però llavors nega amb el cap.

—Ni de conya, per què creus que ha insistit tant en el fet que en Tyler i tu visquéssiu junts i està histèrica perduda amb els dos? El seu pla des del principi era embolicar-vos —m'explica i a poc a poc vaig caient en el que està dient. Pressiono la mandíbula i els punys.

—Penso matar-la.

—No ho faràs perquè li donaries la raó i clarament, no estava equivocada. Es pot saber com ha passat? Quan fa? Per què? On i com? Pensava que no el suportaves —dispara canviant de tema i centrant-lo en el més important. Em passo les mans pels cabells i agafo aire profundament.

—I no el suporto o suportava, no ho sé. Al principi conviure amb ell era un incordi, però va millorar i no ho sé, d'acord? De cop i volta no podia parar de mirar-lo i fixar-me en ell i en el seu fotut cos i els seus llavis i ara crec que començo a tenir un seriós i greu problema d'addicció perquè en tres dies ha comptabilitzat cinc condons i a aquest pas, sabrà el nombre de condons que guardo a la tauleta de nit al final de la setmana! —crido nerviosa i mossegant-me les ungles—. Estic fent malament?

—Ah... encara estic assimilant el que acabes de dir.

—Gaby!

—Què?! Val, val, val, deixant de banda el recompte de condons que no tinc ni punyetera idea de què significa, però probablement és alguna gracieta vostra de folla-amics que no vull entendre; tu creus que estàs fent alguna cosa malament?

—No? No ho sé, arggg! Per això et pregunto a tu i no a l'Alana —m'assec a la vorera i m'abraço els genolls. La Gaby respira profundament i s'asseu al meu costat.

—Sent-te completament honesta, no crec que estiguis fent res malament. En Tyler és un noi solter i tu també estàs soltera, a més, viviu junts i suposo que la tensió fa la intimitat i no és gaire impossible d'imaginar. Al contrari, si l'Alana confiava en el fet que entre vosaltres podia passar quelcom, era molt probable que succeís. Així que si els dos esteu a gust i d'acord fent el que feu, no li trobo cap problema —em diu amb un to més calmat i segur.

—Només és sexe, sense compromís i suposo que està millorant la convivència. No està tan malament, no? —pregunto alçant les celles. La Gaby em mira atònita i les dues comencem a riure per les meves paraules.

—Consells de convivència: sexe freqüent amb els companys de pis.

—I sobretot si el teu company de pis es diu Tyler Wells, folla de puta mare.

—M'ho puc imaginar, soc lesbiana, però podria arribar a convertir-me en bisexual si el tingués davant meu despullat.

—T'asseguro que ho faria, a mi em deixa prenyada cada cop que el veig —dic i a l'instant el veig en la meva ment passejant-se tal com la seva mare el va portar al món per la meva habitació. És dels millors paisatges que mai havia vist anteriorment.

Les dues riem i deixo caure el cap en la seva espatlla.

—Saps? Tinc molta intriga de saber com va passar.

—Tot va ser gràcies al merdós i rata d'en Mark. Teníeu molta raó, vaig perdre molt el temps amb ell i lamentant-me de la nostra relació. Vaig idealitzar el que teníem convencent-me que era el meu príncep blau i per fi tindria el meu final feliç amb ell. Dono gràcies d'haver-me donat de morros contra la paret, havia de despertar d'aquell somni i no ho vaig fer fins que es va convertir en un malson.

—El que importa és que vas despertar.