EL PERFECTE FINAL FELIÇ

38. CARNE Y HUESO

@Olivia_Miller

En Tyler es queda a dormir. Li hauria d'haver dit que se n'anés, però vaig tancar els ulls i em vaig quedar completament adormida envoltada pels seus braços. Estava tan bé, estava tan còmode i era tan reconfortant, que no vaig saber negar-me als meus desitjos. Per sort, quan aquest matí m'he llevat, ell ja no hi era.

Suposo que així acaba. Suposo que aquest és el millor final. I per molt mal que faci, somric.

Deixo el bric de llet a la nevera i em disposo a asseure'm al sofà per prendre'm el cafè i esmorzar amb tranquil·litat, no obstant això, el timbre del pis sona fent-me canviar de plans. Arrugo el seny estranyada. L'Alana i en Walker són fora la ciutat, la Gaby treballant i la meva mare segueix a Portugal. No he quedat amb ningú. Un espurneig d'esperança em recorre el cos, però quan obro la porta, em trobo amb l'última persona que m'esperava veure: la Danielle.

Em sorprenc tant en veure-la que instintivament tanco una mica la porta de l'ensurt. Ella alça les celles i em mira incrèdul.

—Ahir a la nit et vas follar al meu nòvio, el menys que podries fer és obrir-me la porta i deixar-me passar —m'etziba bruscament.

Empal·lideixo de cop, la meva pell es torna blanca com un fantasma i tot el cos em comença a suar. No sé com aconsegueixo mantenir-me dreta. Acaba de donar-me una bufetada a la cara amb unes simples paraules.

Ni tan sols em resisteixo o m'oposo quan passa pel meu costat, al contrari, li obro la porta i la deixo entrar.

—Et quedaràs allà quieta o em serviràs un cafè? —pregunta de sobte plegant-se de braços. Premo els llavis i m'obligo a reaccionar. Tanco la porta, em dirigeixo a la cuina i omplo una altra tassa—. Perdona que t'hagi parlat malament, és que estic una mica nerviosa i quan em poso nerviosa solc atacar —afegeix mentre li passo la seva tassa. La Danielle em dedica un petit somriure de disculpa i en silenci, les dues ens dirigim a la sala d'estar. De reüll veig a en Rom sobre l'estanteria mirant-se-la com si fos una presa.

M'assec a la butaca i ella al sofà mirant detingudament el pis.

—M'agrada la combinació de colors i que tot sigui tan peculiar, no és el meu estil, però a tu et queda bé. I m'agrada veure on en Tyler ha passat el temps —diu sense perdre el somriure carregat de bales i preparat per disparar. El seu to de veu pot semblar dolç, però amaga unes ganes d'estrangular-me impressionants.

Gargamellejo i m'humitejo els llavis preparant-me per parlar.

—Què fas aquí? —aconsegueixo dir eixugant-me la palma de les mans als pantalons. Les ganes de vomitar m'inunden.

—Passava pel barri i he pensat a fer-li una visita a la noia que s'està tirant al meu nòvio. Ja saps, prendre un cafè, parlar... preguntar-te si has dormit bé amb ell i quant de temps pretens mantenir-te dins la relació.

—No hauries de ser aquí. No hauries de parlar amb mi.

—Ho sé, dos no follen si un no vol i està clar que en Tyler volia. Per això em va deixar plantada, per això va venir aquí, i per això va follar amb tu. No hauria d'esbroncar-te i no ho faré. Tu ets una altra víctima d'aquesta merda, en realitat, els tres ho som. No estic aquí per recriminar-te que els dos tingueu aquesta atracció sexual, puc suportar-ho, puc acceptar-ho i puc deixar que mantingueu aquesta relació sexual, si al final del dia, en Tyler només em diu que m'estima a mi.

Obro els ulls com taronges, acaba de dir-me que no li importaria que en Tyler i jo folléssim mentre ell seguís amb ella? No pot ser veritat.

—T'estàs equivocant, Danielle.