EL PERFECTE FINAL FELIÇ

16. UNHOLY

@Tyler.Wells

No havia tornat a dormir amb ningú des que la Danielle va desaparèixer, ni tan sols amb aquella estranya relació que vaig tenir a Alemanya i per aquest mateix motiu suposo que no estava destinada a ser una relació.

No havia tornat a dormir amb ningú i quan ahir a la nit l'Olivia m'ho va proposar, podria haver respost que no, podria haver rebutjat l'oferta o haver-me inventat qualsevol excusa, però no ho vaig fer, ni tan sols hi vaig pensar. Volia dormir amb ella, volia quedar-me al llit amb ella i estar al seu costat i no ho sé. Només tinc clar que no volia tornar al sofà.

Quan em desperto, són les vuit del matí o això posa al despertador que hi ha a la tauleta de nit de l'Olivia. Em frego els ulls i miro a la meva esquerra, exactament al cap que reposa sobre el meu pit. Obro els ulls com plats i parpellejo, però segueix sent real. L'Olivia està tombada al meu costat amb el cap sobre el meu pit i una de les seves cames sobre el meu tors. Els dos estem despullats i em fixo en el fet que això no és tot, el meu braç envolta la seva cintura.

M'empasso saliva nerviós, però a la vegada em sedueix una espècie de calma i tranquil·litat que feia temps que no sentia.

L'Olivia dorm plàcidament, tot el seu cos està completament relaxat i sota la meva mà, la pell del seu estómac és càlida i suau. El seu cabell cau per sobre la meva espatlla, és tan rogenc que el mínim raig de sol que s'endinsa a l'habitació per la finestra, el fa semblar com si fos un foc viu. Mai m'havia fixat en pèl-roges, però el seu cabell fa que tingui moltes ganes d'acariciar-lo constantment.

Intento no moure'm per no despertar-la, però crec que la seva ment llegeix la meva perquè es belluga i es gira cap a l'altre costat del llit. De seguida trobo a faltar les parts del seu cos que estaven sobre el meu i les ganes d'abraçar-la per l'esquena m'envaeixen. No ho faig, però no puc evitar apartar-li els cabells del coll i acariciar-li l'espatlla ràpidament.

És preciosa i tossuda i difícil d'entendre, però és preciosa i enigmàtica i... em passaria hores admirant el seu cos completament un i observant el seu comportament quan no és conscient. Somric i m'inclino endavant per tapar-la amb els llençols abans d'asseure'm al llit i mirar al meu voltant.

La seva habitació és com ella: peculiar i grandiosament aleatòria i diversa. Les parets estan pintades de color verd pastel, té plantes de plàstic per les estanteries i un munt de CD's apilonats sobre una taula al costat d'una lleixa de vinils. No sé quina funció té comprar els CD'S i vinils en aquesta època, però ella té una extensa col·lecció i el millor de tot és que són grups i artistes tan variats que és difícil de creure que agradin a una mateixa persona.

La funda del nòrdic és de color groc pastel i els coixins petits de color rosa i blau. Té un munt de quadres petits repartits per tota l'habitació i un mirall rectangular penjat a la paret en el qual ara mateix es reflecteix la imatge del llit amb nosaltres dos al cim. Somric quan m'adono que no hi ha res fora de lloc o desordenat, tot té el seu ordre i tot està classificat de certa manera.

—Mmmm... —sento que murmura l'Olivia de sobte i quan em giro cap a ella, la veig bellugar-se fins a posar-se panxa amunt i estirar els braços—. Quina hora és? —pregunta amb la veu ronca sense ni tan sols obrir els ulls.

—Les vuit i mitja —responc i les seves parpelles s'obren de cop, em mira detingudament i llavors s'adona de qui soc. Les galtes se li tenyeixen de rosat quan s'adona que cap dels dos vesteix cap peça de roba i només està tapada amb el llençol.

—Hola —dic alçant les celles i somrient.

—Hola, no recordava que t'havies quedat a dormir.

—Doncs jo sí, el teu cap m'estava aixafant el pit —li dic burleta. L'Olivia arrufa el seny i m'assassina amb la mirada.