EL PERFECTE FINAL FELIÇ

22. WRITTEN ALL OVER YOUR FACE

@Olivia_Miller

—Una altra Rom-Cola —li demano a la cambrera alçant un dit i colant-me d'unes quantes persones.

La Tania em fulmina amb la mirada i jo poso cara d'angelet innocent mentre agafa la copa i l'omple de gel. Un parell de noies al meu costat es queixen, però les ignoro i m'enduc la palleta a la boca per fer un gran glop quan la Tania m'entrega la copa i li dono un bitllet.

—Queda't amb el canvi —li dic guanyant-me a la meva cambrera preferida de nou. Somric i em dirigeixo al reservat on hi ha la Gaby i l'Alana.

—Em pregunto com pots ser infermera i seguir bevent alcohol després de veure fetges completament destrossats —em comenta la Gaby quan m'assec al seu costat.

—Jo també m'ho pregunto —la responc i l'Alana deixa anar un crit de frustració que capta l'atenció de les dues—. Què passa?

—En Walker em té dels nervis! —crida sense deixar de teclejar la pantalla del seu mòbil—. Diu que no em vol veure fins que tot l'escenari estigui muntat, però no deixa d'enviar-me missatges i atabalar-me i per si no era poc, en Tyler encara no ha aparegut i resulta que de cop i volta, no pot fer res sense ell. És com una criatura i l'únic que el pot calmar és el meu estúpid germà que no sé on cony està!

Si ella no sap on és, jo encara menys i la veritat és que tampoc pretenc trobar-lo, me la pela a on sigui, me la pela tot, me la pela en Tyler Wells. Ell no ha volgut saber res de mi aquest matí, per què jo hauria de voler saber d'ell? I sí, collons, estic enfadada, no, enfadada no és la paraula, estic furiosa amb ell. S'ha comportat com un imbècil, és un imbècil i jo soc una estúpida per pensar que després del que va passar ahir a la nit tot seguiria igual.

Imbècil jo, estúpida jo, beneita jo per creure que abatre'm al seu davant i que ell em consolés era un gest bonic i íntim entre ell i jo. Beneita per creure'm que significava quelcom més que un simple acte altruista on estava consolant a una idiota que plorava per culpa de la seva mare. Per què hauria de significar alguna cosa més? Em va consolar, qualsevol persona em podria haver consolat, és el que fas quan una persona plora i està malament. Ell ho va fer i després vam follar i això és al que ens dediquem a fer: follem i punt. El sexe és l'únic que ens uneix.

No hi ha res més humiliant que despertar-te feliç i que la persona de la qual esperes quelcom —jo què sé què esperava—, et rebutgi. No hi ha res més humiliant que esperar algú que no t'esperi. No hi ha res més humiliant que adonar-te que tot han estat imaginacions teves. Que tot ha estat un somni, una paranoia.

Així que estic molt furiosa amb ell, amb mi i amb el món.

—Per fi, ja era hora! —torna a cridar l'Alana tornant-me al present.

S'aixeca del sofà i surt del reservat. Miro el trajecte que fa fins que em topo de morros contra dos ulls verds mirant-me fixament a l'altra punta del pub. El pitjor de tot no és tornar a mirar-lo, el pitjor de tot és bavejar per ell i no poder apartar la mirada per molt enfada que estigui.

De tota la gent que hi ha, només em fixo en ell, és com si tingués un imant i el magnetisme fos tan gran que per molt que ho intenti, els meus ulls sempre aniran a parar a ell.

Té el cabell despentinat i porta una gorra grisa del revés. La seva mandíbula segueix tenint la barba incipient d'aquest matí, per què puc olorar-lo des d'aquí? Aquella olor de fusta barrejada amb desodorant i el xampú de vainilla. I per si mateix no era prou atractiu, ha decidit posar-se una camiseta blanca de màniga curta on se li transparenta el tors i els seus increïbles músculs i els seus beneïts abdominals. A part d'això, vesteix uns texans negres i unes vambes.