EL PERFECTE FINAL FELIÇ

36. LOVE OF MY LIFE

@Tyler.Wells.

—Tyler! Pots fer el favor de no marxar? Estem parlant, cony! —em crida la Danielle perseguint-me per casa. Pressiono la mandíbula i premo els punys sense aturar-me. Necessito sortir d'aquesta casa. Necessito respirar, m'estic ofegant—. Tyler!

—No vull discutir, Danielle, no estic d'humor. —Surto al jardí i quan l'aire fresc m'acaricia, una part de mi s'alleuja, però ella no em deixa en pau.

—No estem discutint, només vull que m'escoltis d'una vegada! No ho estàs fent, ni tan sols ho intentes, sempre que intento parlar amb tu, fuges.

—T'he dit que no vull discutir i això és el que fem últimament i no tinc ganes, Danielle. No vull seguir discutint, no vull seguir així, no puc més! Necessito que em donis el meu espai, necessito... —començo a dir girant-me cap a ella, però m'interromp.

—A mi no, a mi no em necessites. —Es plega de braços i deixa anar una petita rialla girant-se per tornar a entrar.

«Per fi!» diu la part de mi que porta desitjant que em deixi sol durant tota l'estona, però la part racional de mi surt rere seu i l'agafa del braç per aturar-la.

—No és això i ho saps —li dic contundent, però ella es riu en la meva cara.

—I una merda! Això ho és tot, Tyler. No vols discutir? Dona'm motius per no discutir, perquè clarament t'estàs lluint —em deixa anar. Arrugo el seny confós per les seves paraules. No entenc res.

—De veritat t'has enfadat perquè no m'ha vingut de gust tenir sexe aquest matí? Estàs de conya, Danielle? Com pots enfadar-te per això? Ja t'he dit que després t'ho compensaria, aquesta nit, collons. Aquest matí no em venia de gust, només necessitava una mica més de temps, aquesta nit podré...

—Per tu t'escoltes?! —em crida desfent-se del meu braç—. No es tracta de poder tenir sexe, sinó que vulguis tenir-lo. No hauria de ser un deure, Tyler, hauries de voler fer l'amor amb mi. Merda, collons, merda... —crida donant-me una empenta. Les seves paraules em cauen com una galleda d'aigua freda.

Des de quan m'he convertit en una persona automatitzada? Quan vaig perdre l'interès i les ganes? Quan vaig deixar de sentir?

La Danielle es passa una mà pel cabell i nega amb el cap incrèdul.

—Fa tres mesos que vaig tornar i en tot aquest temps no m'has volgut tocar, Tyler —diu enduent-se una mà a la boca. M'aparto d'ella enfadat.

—No és veritat, clar que t'he tocat. L'altre dia...

—L'altre dia? Sí, vam follar, però jo no vull follar amb tu, Tyler, vull que em facis l'amor, tan difícil és? I merda, des que ho vam fer, t'has convertit en una pedra, no pots ni mirar-me a la cara —diu i instintivament aparto els ulls dels seus.

La pressió al pit augmenta, aquella constant pressió al pit que tinc des de fa tres mesos, però sobretot des de l'altre dia. Aquell nus i aquell dolor que no em deixen respirar. Té nom: culpa.

—El que va passar l'altre dia em va agradar, m'agrada estar amb tu, m'agrada tocar-te i m'agrades Danielle. Com pots pensar que no vull tocar-te?

—No com jo vull que em toquis. M'has acariciat, m'has besat i m'has abraçat com podries haver fet amb l'Alana. Et recordes de si en algun moment em vas mirar als ulls? —pregunta dolguda.

Em quedo en silenci, com si m'haguessin apunyalat just a les cordes vocals.

—No, clar que no et recordes, perquè no ho vas fer. No em vas mirar als ulls, no em vas dedicar ni una sola paraula durant tot el moment. Em vas besar, em vas tocar, però va ser com si no fessis res d'allò. Per tu no vas ser amor, va ser sexe. No volies fer-ho, però et vas obligar, com pretenies fer avui...