EL PERFECTE FINAL FELIÇ

40. LA GENT QUE ESTIMO

@Tyler.Wells

Mai vaig pretendre marxar abans d'hora d'Alemanya, sabia que si els deia als meus pares i l'Alana el dia exacte que tornava, farien un escàndol i era l'últim que necessitava després de cinc anys fora de Girona. Per això no vaig avisar-los de què ja era a la ciutat, necessitava fer-ho sol i sense abraçades i plors. Fins llavors, era l'únic que havia rebut dels meus familiars i amics: consol. No necessitava compassió, sinó tornar a la meva vida. Així que en comptes de dirigir-me a casa els meus pares, tan bon punt l'avió va aterrar, vaig agafar un taxi i em vaig dirigir al Clowes. La banda tocava i allà hi seria la meva germana, com sempre, normalitat.

Sabia que em rebrien amb elogis i de tot, però no tenia planejat que la primera rebuda fos d'una pèl-roja que em posava a parir amb la cambrera.

Simplement, estava buscant a l'Alana, però en el moment en què vaig sentir la seva veu, va captar tota la meva atenció. Clarament, estava borratxa i allargava les vocals, però era dolça i dura, vacil·lant i ferma.

—Es pot saber qui està disposat a fer-te un avançament de dos mil euros per una habitació? —li pregunta la cambrera.

—Es diu Tyler Wells i segons sé, és un ermità que va fugir d'aquesta ciutat fa cinc anys i es relaciona amb alemanys mafiosos, ja que ha aconseguit sobreviure en aquell país on es parla aquell idioma poc entenedor, només s'alimenten Wurts i cervesa i manquen de sentit de l'humor —respon movent la mà com si estigués farta de mi sense tan sols conèixer-me.

Tot i que em va sorprendre que una desconeguda parlés així de mi, no vaig poder evitar somriure per la seva perspectiva d'Alemanya. Però sí, allà davant tenia la persona amb la qual se suposava que havia de conviure: la millor amiga de l'Alana, l'Olivia. Tot el que havia escoltat d'ella eren compliments i en aquell moment semblava insuportablement frustrant.

—Per què he acceptat? Per què m'he deixat convèncer per l'Alana, sempre ho fa. Soc estúpida —li va continuar dient.

No em sorprenia la veritat, l'Alana pot aconseguir tot el que es proposi i jo també em vaig deixar engalipar per ella quan vaig acceptar l'oferta de pis de l'Olivia que òbviament era de proporcions inimaginables, però era la millor amiga de la meva germana petita, havia de confiar en ella.

En comptes d'interrompre a l'Olivia, vaig decidir plegar-me de braços i mantenir-me rere seu mentre continuava parlant. Les ganes de fer-la callar em mataven, però tenia molta curiositat per saber més de la seva opinió.

—Un moment, para el carro, el teu inquilí és en Tyler Wells? —li va preguntar la cambrera.

—Sí, el germà de l'Alana.

—Ha tornat? Creia que no tornaria a veure'l per aquí. El que li va passar a la seva nòvia va ser... molt dur.

—Ja, va desaparèixer d'un dia per l'altra.

—I com està? Està bé?

—Tu creus que ho estarà? —li va preguntar l'Olivia estranyada, però amb cap mena de to de compassió o preocupació per mi, si més no, ho va preguntar com si fos un problema i se'l volgués treure de sobre—. La seva nòvia va desaparèixer fa cinc anys! Només desitjo i reso perquè el seu cap estigui centrat i el trauma no l'hagi convertit en un boig. Ho sento molt per ell, però és que de veritat que ja tinc prou suportant-me a mi mateixa i la meva merda.

A mesura que seguia parlant, la meva cara d'incredulitat augmentava. Qui collons era aquesta noia per parlar així de mi? Per què es pensava que per haver passat un trauma m'hauria quedat trastocat? En quin moment va arribar a aquesta conclusió. No ho negaré, que parlés així de mi em va fer enfadar i em va ofendre bastant. No em coneixia, ni tan sols havíem parlat mai.