EL PERFECTE FINAL FELIÇ

23. ANOTHER LOVE

@Tyler.Wells

—Estàs com una puta cabra, Ty. És probable que l'Olivia et mati, però si has de morir avui, pots estar-ne ben orgullós. De veritat t'ho dic, tio, ha estat l'hòstia, ets l'hòstia. Et trobava molt a faltar a l'escenari. Te l'has menjat com sempre, ets una màquina —em diu en Walker donant-me cops a l'espatlla.

—Ha estat fantàstic, ha estat tal com sempre havia estat —comenta en Tony abraçant-me mentre en Pau em despentina el cabell.

—Això vol dir que em feu fora de la banda? —pregunta en Jason.

—No, segueix renegant-se a tornar —li contesta en Walker posant els ulls en blanc. Em plego de braços i nego amb el cap.

—Tampoc et farien fora de la banda, ho has fet molt bé, només et falta dominar l'escenari i això ho aprendràs amb el temps —li dic per calmar-lo. En Jason assenteix amb el cap.

—I amb un professor com ell, et serà més fàcil i més ràpid, sobretot si tornés a la banda i seguís tocant com avui ha fet. Ha estat el millor concert de les nostres vides —continua dient en Walker saltant sobre meu.

—No tornaré a la banda, però ha estat divertit tornar a sortir i tocar —recalco sospirant. En Walker fa una ganyota i m'empeny desaprovant les meves paraules.

Quan li he dit que volia tocar aquella precisa cançó abans que el concert comencés, s'ha tornat boig d'alegria. Tots ho han fet.

No pretenia sortir, ni tan sols ho tenia pensat. Tot ha sigut tan improvisat i espontani que no he pogut pensar realment en el que seria i significava. Simplement, un impuls m'ha fet sortir i tocar. Sense por, sense culpa, sense remordiments. I ha estat genial. Ha estat increïble.

Tornar a sentir l'eufòria del públic, l'adrenalina de tornar a tocar la guitarra elèctrica, de fer-ho acompanyat dels nois, de tocar una de les meves pròpies cançons i de dedicar-li a l'Olivia.

Potser tot ha estat un acte d'impulsivitat per veure-la ballar i seduir a aquell noi, potser ha estat una espècie de venjança o per tornar-li de la seva pròpia medicina, però ha valgut la pena.

Ella sabia el que m'estava provocant, sabia que em desafiava i clarament he caigut en la seva trampa. Si em volia posar gelós ho ha aconseguit. Estava rabiós per veure-la ballar i refregar-se contra aquell noi i a la vegada excitat per com ballava, per la manera en què els seus ulls no deixaven de mirar-me. Potser ballava amb ell, però ballava per mi. I no vols posar gelós a algú expressament si no sents quelcom. Encara que sigui enuig per haver-la evitat i si s'ha molestat per haver-la evitat, significa alguna cosa.

De qualsevol manera, ho trobava a faltar. I no sabia realment com ho trobava a faltar i com necessitava tornar a sentir aquesta energia i aquesta sensació fins que he tornat a agafar una guitarra. Fins que he sentit el so de les cordes a través dels altaveus. Fins que notat la vibració de les notes a la planta dels meus peus mentre caminava per l'escenari. Fins que la veu d'en Walker s'ha acoblat a la perfecció amb la melodia. Fins que he sentit el públic cridar. Fins que la banda sonava com si fóssim una única persona.

Fins que he vist a l'Alana mirant-me amb sorpresa, alegria i orgull, sobretot orgull. Fins que he vist a l'Olivia amb els ulls ben oberts i una capa de brillantor. Fins que m'he adonat que volia que continuessin mirant-me així. Que volia tocar per elles. Que volia seguir tocant per mi.

—Per cert, està molt bé que hagis tornat a l'escenari, m'ha encantat tornar a tocar amb tu i ho has fet de puta mare com sempre, però m'explicaràs a què ha vingut aquesta dansa d'aparellament per seduir a l'Olivia?

—No he fet cap dansa d'aparellament, simplement, he improvisat —dic ignorant les seves paraules. En Walker alça les celles burleta.

—Ja, segur que no tenies pensat saltar sobre les noies de la primera fila sabent que l'Olivia t'estava mirant. I segur que no havies planejat sortir a tocar precisament aquella cançó. I encara més segur que dedicar-li el solo a certa persona no estava en la teva ment. Espera, crec recordar que el Tyler d'abans no hauria besat mai a una fan i encara menys a una persona que no fos fan de la banda que potser es torna fan per la trama: el guitarrista guapot amb aires de misteriós i sense intencions de fer balls d'aparellament...