EL PERFECTE FINAL FELIÇ

10. GUERRERA

@Tyler.Wells

Surto del pub per prendre l'aire. Hi ha tanta gent allà dins que em començo a plantejar si s'estan complint les normes de seguretat i sanitat. Avui la banda ho està petant i no m'esperava menys, sempre ho fèiem i tot i que van patir una petita davallada quan vaig marxar, s'han recuperat de seguida. El guitarrista nou ho fa prou bé, no és un geni i s'ha de concentrar molt, però és acceptable. Per ara no s'ha equivocat en cap cançó tenint en compte que això era un miracle a l'assaig.

—Escolta'm, torna a l'hotel a on m'has vingut a buscar i pregunta per l'Emilia Mays, digues-li que la seva filla Olivia Miller t'ha enviat i que t'ha de pagar el doble per les molèsties ocasionades. Si no et paga, estaré aquí, però dubto que no ho faci —sento que diu una noia recolzada en la finestra d'un taxi. Si no hagués escoltat el seu nom, mai diria que fos ella.

Tot el meu cos es tensa quan la veig. M'obligo a apartar la mirada del seu cul i centrar-me en qualsevol altra cosa que no sigui el seu cos, però és impossible. Vesteix un vestit verd pastel que se cenyeix perfectament a la seva silueta. Li arriba just pels talons, però té una obertura a la cama dreta mostrant-la completament nua. I per si el vestit no era suficient per provocar-me un infart, té l'esquena totalment descoberta i el cabell pèl-roig deixat anar en onades llargues i brillants.

Noto com les galtes em comencen a cremar. No puc deixar de resseguir tot el seu cos i quan llavors es gira de cara a mi, un formigueig es comença a pronunciar per tot el meu organisme i sobretot en els meus pantalons.

Merda, merda, merda. Donaria un ronyó per poder veure-la així cada dia.

Tinc un problema, tinc un greu problema, això no m'hauria d'estar passant. No hauria de voler resseguir la seva cintura o tocar el seu cul o treure-li el vestit de sobre, però ara mateix tinc moltes ganes. I si se li suma la tensió que hi ha hagut entre nosaltres aquesta tarda i tots els dies anteriors... tinc un problema.

—Tyler! —crida alçant els braços quan em veu i és llavors quan em fixo en el fet que porta una ampolla de vi a les mans. Obro els ulls intentant tornar a la realitat, però em costa centrar-me en els seus ulls.

—Hola —aconsegueixo pronunciar amb la veu ronca. Gargamellejo traient-me els nervis de sobre i em centro en l'ampolla de vi—. Què fas amb això?

—Beure, té, en vols? Probablement ha costat centenars, però no importa. La meva mare convida. Prova-ho, és del millor hotel de la ciutat, t'agradarà —em diu allargant-me l'ampolla. Arrufo el seny i la miro detingudament als ulls.

Des que hem arribat al pub, l'Alana no l'ha deixat d'enviar missatges i respondre-la, estava preocupada perquè no sabia on era. Que ara està borratxa, és un fet i que mencioni a la seva mare i vagi així vestida, significa que li ha passat quelcom relacionat amb ella i probablement no deu haver estat agradable.

—Estàs borratxa —li dic agafant-li l'ampolla de la mà i deixant-la a terra, encara no està acabada, però espero que no s'hagi acabat tot el que li falta ella sola.

—Un xic, en res em passarà —respon ajuntant el dit polze i índex mentre riu divertida. No puc evitar somriure lleugerament. Els ulls li brillen i tot i estar borratxa, sembla contenta. Pocs cops se la veu contenta.

—L'Alana estava preocupada, crec que t'ha trucat un parell de cops.

—No, exactament han estat onze, però de camí li he dit que ja venia. Resulta que la bruixa de la meva mare s'ha presentat al pis i m'ha segrestat per anar a sopar amb ella mentre em recitava un dels seus increïbles discursos de bona mare dirigit a mala filla. Saps que ha comprat el meu afecte? No sabia que això es podia fer —m'explica posant-se un dit a la barbeta pensativa.