EL PERFECTE FINAL FELIÇ

9. I DRINK WINE

@Olivia_Miller

—En Tyler m'ha dit que la convivència ha millorat molt —em diu l'Alana amb un somriure d'orella a orella i fent petits saltats.

—Sí, no està malament.

—No està malament? Et va portar al mexicà a sopar! És genial! Ja et vaig dir que us acabaríeu portant bé.

—El que volia dir és que no és una molèstia. Tampoc hi ha per tant, Alana. I el sopar va ser improvisat i ja han passat dues setmanes, deixa de recordar-m'ho. A més, segueixo enfadada amb tu per explicar-li el que em va passar amb en Mark. No tenies dret a explicar-li.

—Tècnicament va ser en Walker i ja va rebre les conseqüències i deixa de treure-m'ho en cara. T'he demanat disculpes dia rere dia i el vaig obligar a portar-te cada dia a la feina i comprar-te un cafè durant una setmana. Què més vols?

—Més cafè —dic rient i ella m'empeny. Li entorno l'empenta de seguida i les dos ens posem a riure com dues idiotes—. No sé per què t'emociona tant que el teu germà i jo ens portem bé.

—Perquè m'agrada veure-us junts. Ell és el meu germà i tu la meva millor amiga i els dos heu passat per una merda i m'alegra molt que us porteu bé i compartir pis hagi estat una bona idea pels dos.

—La veritat és que necessitava els diners i tenies raó, en Tyler era la millor opció, admeto que no és un psicòpata i que realment és bona persona.

Em mossego el llavi inferior per dissimular el somriure. La veritat és que aquestes dos últimes setmanes han estat bastant agradables en comparació amb les primeres i fins i tot m'ho he passat bé amb ell. No hagués dit mai que miraria The Crown, precisament amb ell i que es convertiria en la nostra sèrie a comentar cada divendres a la nit mentre sopem menjar del mexicà.

Encara no he tingut l'oportunitat de fer-li la truita de patates, però estic desitjant que arribi el moment, tinc ganes de que la provi i em doni la raó.

Qui menja truita de patates amb ceba? És una aberració de la naturalesa.

—Per cert, recorda venir puntual a Clowes, avui hi haurà molta gent i estarà petat. Vaig anar a l'assaig i el nou guitarrista ho està fent molt bé amb l'ajuda d'en Tyler. Hi anem tots i estàs obligada a venir, demà no treballes.

—Ho sé, ho sé, també m'ho has repetit mil vegades.

—Perquè mai ets puntual.

—Però sempre acabo venint, no? I saps que no m'agrada la banda i vinc igualment així que tinc permès arribar uns minuts tard.

—Veritat, perdona, amiga —diu abraçant-me.

—Estàs perdonada —dic i es deixa anar de mi immediatament. Poso els ulls en blanc, però durant el transcurs la idiota que camina al meu costat deixa anar un crit i m'espanta—. Què passa?

—En Tyler —diu assenyalant a una casa en construcció i específicament al noi que hi ha posant claus en una de les tantes columnes que formen la casa. Em fixo en que altre homes estan enfilats pel sostre i en un detall, tots van sense camiseta menys en Tyler. Merda—. Mai l'havia vist treballar, penso burlar-me d'ell tota la vida, va, anem! —crida l'Alana estirant-me del braç—. Tyler!

De seguida que escolta el seu nom, es gira cap a nosaltres i deixa la pistola de claus sobre un taulell de fusta. Quan arribem al seu davant, obro els ulls i m'empasso saliva mentre una esgarrifança i un munt de nervis em recorren el cos. Els meus ulls van directes al seu cos de baix a dalt i a mesura que ressegueixo cada part del seu cos, noto com les galtes em couen més.