Premi Llibresebrencs.org 2021

CATEGORIA A - EL CRANC LILA

Un dia, els nens de l'escola de Móra la Nova van anar d'excursió a la riba de l'Ebre, van

veure un animal i es van apropar. Era un cranc lila, molt estrany... Els nens, van estar

investigant sobre aquell animal que mai abans havien vist, però no trobaven ni rastre de cap

dada. Ni a internet ni als llibres. Així que el van posar a una capsa per investigar i observar-lo

més, els següents dies.

Van veure que el cranc els intentava explicar algunes coses, fent moviments amb el seu cos,

però ells no entenien el què volia explicar. Els nens van intuir que va baixar desde Fontibre

perquè a la Ribera mai l'havien vist aquell cranc lila.

Un dia, un entrevistador de Móra d'Ebre, se'n va assabentar i va anar a l'escola de Móra la

Nova a recollir informació per explicar el cas a la televisió. El cranc lila es va fer famós i va

arribar gent de tot arreu a la petita localitat. La Ribera d'Ebre es va donar a conèixer i va

començar a acollir turistes; va passar de ser un lloc pràcticament desconegut a ser un punt

d'interès internacional. La gent volia veure un cranc lila amb els seus propis ulls.

Tot i així, els nens i les nenes de l'escola de Móra la Nova van voler seguir investigant pel seu

compte, i van anar d'excursió a Fontibre, per veure el naixement del seu riu. A Fontibre van

fer activitats per aprendre sobre les plantes i animals; una activitat va ser buscar un animal i

fer-li una fotografia per poder-lo analitzar. Els infants van començar a buscar i un nen va

trobar rastre d'un líquid lila que entrava a un recinte vallat i des d'on es preveia alguna pista

per resoldre l'aventura que havien iniciat. Ràpidament, li va dir a la mestra, i van poder

comprovar que hi havia un lloc on feien experiments amb animals. En aquell instant, van

pensar que el cranc lila s'havia escapat d'allí i havia arribat fins la Ribera d'Ebre.

Ells, encuriosits, van agafar un potet amb una mica d'aquell rastre lila, i el van deixar damunt

d'una roca mentre esmorzaven, esperant poder-lo analitzar després. De sobte, aquest potet va

caure, es va obrir i va entrar amb contacte amb el riu. De sobte, aquella joia que arribava fins

a Móra la Nova, l'Ebre, va començar a canviar de color, fins anar agafant un to lila, cada cop

més intens. Sense saber què fer, van pensar que allò desapareixeria al cap d'uns instants, i van

seguir la seva aventura.

El dia següent, el riu estava sec, no hi havia ni una gota d'aigua i tots els animals estaven

morts i de color lila. Un munt de persones van anar a visitar el riu Ebre, i ningú entenia res.

Aquella notícia va sortir per tot arreu, a tots els mitjans de comunicació.

Ningú havia pensat amb el desembocament del riu, que va al Delta de l'Ebre, i que també es

perdria. I el mar Mediterrani, es quedaria sec?. Poc a poc, tots els mars i rius es van començar

a extingir-se, els animals anaven desapareixent perquè en beure aigua d'aquella s'intoxicaven,

i cada vegada la situació era més terrorífica.

Els nens van pensar que l'única manera de tornar a tindre vida era que plogués tant i tant que

els rius i mars es poguessin omplir. Però no sabien com fer-ho...

I el cranc lila que havien guardat? Potser els podria ajudar a resoldre-ho! Ràpidament, van

recollir les coses per tornar a l'escola, i intentar trobar una solució urgent. En soltar al cranc

lila que encara seguia al potet on l'havien posat, aquest va caminar ràpidament cap a una

muntanya, on sempre nevava, i es creava un afluent que podia revertir aquella situació. De

sobte, una neu forta i una pluja joiosa va fer brotar aigua de dalt de la muntanya, el riu va

tornar a tenir vida i els animals van tornar a instal·lar-se a seva casa.

L'aprenentatge va ser gegant. I si deixem que cada cosa, cada animal, pugui viure

tranquil·lament allà on es troba? Jo també vull viure a meua casa, sense que ningú em

molesti.