Premi Llibresebrencs.org 2021

CATEGORIA C - PROFE, HEM DE PARLAR SERIOSAMENT

"Profe, hem de parlar seriosament". Així és com entro a una classe i m'adono que cada hora

serà una aventura diferent. Així és com trec un petit somriure per davall la mascareta amagant

les meva expressió de felicitat. Així és com sento que estic fent allò que tant m'omple i que

tant m'ha fet crèixer.

Solen dir que qui no en sap es dedica a ensenyar. Jo, en canvi, prefereixo donar-li un gir i dir

que qui es dedica a ensenyar en sap de tot, i molt. O si més no, es veu obligat a aprendre i a

adaptar-se a tot pel camí. Cada dia que obro la porta per marxar a treballar sento que no serà

un dia igual que l'anterior encara que ensenyi a les mateixes classes o les mateixes assignatures. Em sento preparada per afrontar amb alegria cada dia o, millor dit, cada hora. I

em sento realitzada de poder-ho afrontar amb ganes, amb esperit d'aprendre i amb l'alegria

de saber que estaré ben acompanyada.

Quan vaig començar el primer dia de treball vaig pensar que podria escriure una mena de

diari d'anècdotes. El que no sabia és que no podria recordar totes les odisees que havien

succeït aquell mateix dia per escriure-les al arribar a casa! És per això, que m'he decidit, sí.

Explicaré totes aquelles experiències que m'han omplert i sorprès més. Si en poden ser

d'adorables i entremaliats alhora aquests adolescents!!

Dia X del mes Y (recordem que quan has viscut tantes aventures seguides ja no recordes ni el

dia, ni el mes ni l'any): A la classe d'anglès estudiem els viatges, els països i els verbs en

passat. Realitzem els exercicis i els corregim oralment. Llegim un text que explica les

aventures d'un viatge en primera persona. Un alumne al acabar l'exercici em pregunta: "profe

podriem anar de viatge junts?" Ai, si almenys ho haguessis preguntat en anglès! Però ell ho

segueix intentant fins el moment en què dissenya un "anell" amb paper i colors fet a mida del

meu dit i me'l regala al final de la classe. Ah, i hi penjava un cordill amb el preu marcat

encara. 1000 euros, gens malament eh!

Dia XX del mes YY: Avui tinc guàrdia de pati. Si, aquell dia que toca estar fent de policia pel

pati vigilant que no passi res entre els alumnes. Tinc als alumnes de 13 anys i també als de 16

(els grans). Vaig caminant i vigilant quan un grup dels grans em criden per fer-me una

pregunta. Els professors som com famosos pels alumnes que són els nostres fans i alhora

paparazzis. Ho volen saber tot de nosaltres i més si som joves. Així és com es va crear una

rotllana d'alumnes que em van explicar totes les seves vivències del seu dia a dia i que em

preguntaven sobre la meva vida ara i a la seva edat. I així és com hem creat la costum de fer el

mateix cada hora del pati on ens parlem amb confiança i he adoptat, fins i tot, el paper de

psicòloga.