CATEGORIA A - LES BESTIOLES DE LA RIBERA D'EBRE

121 13 1
                                    


Aquell entorn era meravellós, li deien el bosc de Ribera, estava ple de vida, però aquell 2009

havia estat especial. Havien nascut tretze cabres, carinyoses i tendres.

Van anar creixent, fortes i valentes, fins que un dia, passejant, es van trobar tres tortugues. Les

cabretes, en veure-les, se'n van adonar que eren molt lentes i es van oferir a pujar-les al llom.

Les hi van preguntar on anaven i les tortugues tenien clar que volien arribar al poble de Móra

la Nova, així que sense dubtar-ho, les cabretes les van acompanyar en tot el camí.

En arribar al poble de Móra la Nova, van veure un campanar molt alt, i dalt de tot hi havia un

niu amb una cigonya i les seves cries. La cigonya, en veure-les, els va explicar que estaven en

un dels millors pobles de la Ribera d'Ebre, i també els hi va preguntar si estarien molts dies.

Les tortugues van contestar que tenien pensat estar només un dia, però que anaven de ruta per

la Ribera d'Ebre i s'havien trobat a les cabretes que les van acompanyar. Van decidir que

l'endemà anirien a Rasquera. Les tortugues i la cigonya es van apuntar.

Van estar tot el dia pel poble de Móra la Nova, passejant pels seus carrers.

Una tortuga va veure que havia un cartell indicant l'Ermita de Sant Pau, i va avisar a la resta

d'animals, que es van decidir a pujar. Hi havia molta pendent i van haver d'aturar-se unes

quantes vegades per descansar. Quan van arribar a dalt de tot, ja era tard, i van buscar un lloc

on dormir. Es van posar tots en una cova, i la nit va ser tranquil·la.

Al dia següent, van començar el camí cap a Rasquera; va durar tot el matí. Quan van arribar,

van passejar pel poble i una bona dona els hi va donar a tastar els pastissets de brossat i coca

fina. També van anar a Cardó; pujant es van cansar una mica, però a l'arribar a dalt es van

trobar un porc senglar i els va dir "Jo demà vaig a Miravet, a visitar el castell", així que la nit

la van passar a les muntanyes de Cardó, i varen visitar les ermites amb les seves vistes

"xulíssimes".

Quan es van despertar, van anar tots direcció a Miravet. Anant, es van trobar molta gent i

alguns els hi donaven menjar, altres els miraven amb cara estranya, i els més agosarats els

preguntaven que on anaven.

Van travessar el pas de barca, tots junts. Quan van arribar al castell entre tots van decidir que

era un bon lloc per quedar-se sempre més, des d'allà dalt es veia el majestuós Ebre, els camps

de cirerers i presseguers que floreixen a la primavera, o els més joves, plens d'energia, que

practiquen esport amb puntones o kayaks.

Seria un bon lloc, si no fos que les cigonyes també estimen l'Àfrica, que les tortugues volen

viatjar, que les cabretes volen conèixer tots els boscos i que el porc senglar vol anar a la seva.

Però junts, segur, tornaran a trobar-s'hi la primavera que ve, per olorar la natura i recordar

aquesta excursió màgica.

Premi Llibresebrencs.org 2021Where stories live. Discover now