Premi Llibresebrencs.org 2021

CATEGORIA A - LA RAÓ DE L'EXISTÈNCIA

Em dic Àxel i aquesta és la meva història.

Tinc 12 anys, pateixo esquizofrènia. Sóc ciutadà d'un poblet de la Selva Negra al sud-oest

d'Alemanya, molt bonic, però trist. La meva família viu aquí des de fa més de 100 anys, jo

crec que és perquè aquest poblet té alguna cosa diferent als altres, alguna cosa que la meva

família sap i que realment no me la volen explicar. A la meva mare, quan li explico, sempre

diu que tinc molta imaginació; el meu pare em canvia de tema i la meva germana, directament

no m'escolta (com de costum). La meva família no m'estima, no em cuida, no respecta les

meves idees ni decisions.

Tots el ciutadans del meu poble odien la música (crec que aquest és el motiu pel qual el poble

es tan trist) menys jo i meus veïns, la família Stum. Els Stum són una familia peculiar: mai

els veiem, no surten de casa, sempre estan muts, és com si no visquessin. Sé que existeixen

pel bàsic motiu de que quan es fa una festa on hi han músics, la família Stum és la única que

hi va a fer gresca. A mi m'encanta la música, em fa sentir viu, imaginar, somiar...

El dia que vaig néixer va ser quan el poble es va entristir.

Pel que m'han explicat, aquell dia va arribar al poble un home anomenat Fèlix envoltat de

música, amb gent que tocava instruments. No sé exactament com va passar però d'alguna

manera va ser per culpa meva. Això és el que vull investigar, però no sé com. (...)

Ja ho sé! He de preguntar al senyor Google. És molt amic meu, sabeu? Però aquesta vegada,

hi he entrat a preguntar i he sentit que una veu deia: " Àxel, ajuda'm per favor, Àxel et

necessito! Sóc família teva, en Carles" -òndia si és el pare de l'avi!- "fa 12 anys em va atrapar

el Senyor Google, que en realitat es diu Fèlix. Si vols tindre més informació, aquesta nit a les

00:00h vas al bosc amb el mòbil i en parlem"

Després d'una llarga conversa amb la família a l'hora de sopar sobre si hauríem que recolzar

o no a la comunitat LGTBI, he anat al bosc i he parlat amb el Carles. Ell m'ho ha explicat tot,

aquestes han sigut les seves sàvies paraules: "lamento això que et vaig a dir, Àxel, tant de bo

no ho hagués de fer. El dia que vas néixer vas arrabassar tota la música, incloent l'alegria,

l'emoció, la imaginació del poble: per aquest motiu és tan trist. Tu, la teva família, els vostres

familiars, els veïns, els ciutadans del teu estimat poble, el país... tot el món patirà una

depressió. Tens dues opcions: o entregues la teva vida deixant a l'univers la música que

portes dintre (el motiu de la teva existència) o esperes a que una altra persona ho faci per tu i

mentrestant la societat vagi desapareixent lentament o, simplement, no hi fas res. Tu tens el

poder de decidir."

Tres setmanes després l'Àlex es va suïcidar.

Aquesta no és una història real, però podria ser-ho. Hem cuidar i estimar a la gent que tenim

al nostre voltant. Respectar les idees de cada persona, encara que ens semblin ridícules,

esbojarrades o no ens agradin. Hem de lluitar per la vida!