Era un dia assolellat de primavera, quan en Joan Andreu es trobava al cor de la Ribera d'Ebre,
observant la floració dels arbres fruiters. Gaudia del paisatge i, mentrestant, recordava la seva
infància, a la vora del riu, al seu poble natal, Miravet, que s'ha convertit, amb els anys, en un
poble turístic, gràcies al seu castell, al casc antic i el pas de barca fins a Ginestar.
Una de les coses que més li agraden a Joan Andreu és anar a la seva terrisseria i passar hores i
hores fent terrissa per als veïns, amics i turistes que visiten el municipi durant l'any.
Ara, en Joan Andreu ja és jubilat però la seva passió per la terrisseria no l'ha perdut i
continua disfrutant del que més li agrada.
A les vacances d'estiu, el Joan Andreu li ensenya la seva passió, la terrissa, als seus néts i
gaudeix dels moments divertits junt amb ells i la seva família. D'aquesta manera està tranquil
i convençut que els seus nets continuaran la tradició.
I avui no hi és, però la terrissa segueix viva, el torn gira a pas ferm i Miravet segueix rebent
encuriosits que es miren el poble des del mateix lloc des d'on, en Joan Andreu, observava la
floració. I n'estan aprenent els besnéts dels besnéts, mentre la tradició segueix viva, de
generació en generació.
YOU ARE READING
Premi Llibresebrencs.org 2021
RandomOBJECTIU Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitj...
