Premi Llibresebrencs.org 2021

CATEGORIA C - EL DIA EN QUE ENS VAN INTENTAR APAGAR

I recordo, per més dolorós o estrany que sembli, el dia en que em vaig separar del paper i les paraules van ser arrencades de mi amb la força d'un huracà. Si mes no només tres paraules van ser necessàries per la por al meu cor germinar: "Tu no vals". Tres paraules si mes no que calaren al fons del meu cor.

I em pregunto jo ara, així com temps enrere em preguntava mentre les paraules ressonaven en cada fibra del meu cos, per què?. Qui era aquella ombra de qui algun dia va ser algú amb il·lusió, o potser no.

Escric aquestes lletres amb la intenció un cop mes de lluitar contra la por. Es cert que ens animen, que ens poden dir que no escoltem a aquells que per algun motiu no ens volen cap be, aquells amb mirades mes enllà del firmament i que ens tracten com formigues que es poden trepitjar amb un cop sec, aquells que dintre d'un aula universitària es fan anomenar docents.

Aquest no es un text comú ni fet per a tota la gent, es la veritat d'un cor que vol deixar de sentir-se trepitjat, d'un cor que vol tornar a respirar a través de les paraules. Un cor que nomes vol participar i recordar als qui algun dia amb paraules similars el seu cor van esquinçar que s'alcin i diguin que mai mes. Que no hi ha dret a que ningú ens digui que i que no podem fer, que estimin i abracen les lletres així com abracen els seus pensaments.

Nomes vull al alliberar aquests pensaments que al igual que jo tots en tenen dret, que la por ja no es han de poder més i que les lletres son el millor escut per enfrontar allò que desconeixem. Amb les meues paraules allibero la por tot i que la meva ment em segueix recordant que potser aquella persona tenia raó.

No busco ser reconeguda ni guanyar, nomes les lletres tornar a estimar. Tornar a deixar sortir a la nena fidel amant de les lletres i de la que al passat es van voler desfer. La invoco a ella juntament amb tots els que segueixen ocults o creuen que mai podrà ser.

No entrem dins de l'estàndard ni dintre d'allò que es vol mes i que potser no creiem en romanços d'essers narcisistes que a la realitat sabem que no volen canviar. Som els amants de les lletres senzilles i tendres que sembla que algun dia es van acabar.

Crido a aquells qui encara creuen en que tots tenim dret a lluitar per a que estirin i coses com aquestes mai tornin a passar.

Perquè si mes no per a tots va arribar el dia en que ens van intentar apagar, però també de la mateixa forma arribarà el dia en que direm que tots junts ens vam tornar a alçar.