Premi Llibresebrencs.org 2021

CATEGORIA D - LO SAC DE SUCRE. BOT, MAIG 1939

Ja estava decidit, després de rebre una denúncia anònima, procediria al registre de la casa d'aquella dona. El Cabo Comandante Juan Izquierdo del Puesto de la Guàrdia Civil de Bot havia rebut la confidència que una veïna del poble emmagatzemava, al seu domicili, articles de primera necessitat subministrats a l'Exèrcit Nacional, i, coneixent els antecedents d'aquella dona, s'havia d'investigar. Una dona d'antecedents rojos, una persona d'idees molt extremista, anticatòlica i gran propagandista de la causa marxista, de la qual, tota la família estava involucrada en la causa republicana s'havia de vigilar de prop, especialment si al poble ara hi havia un destacament de presoners treballadors treballant a la prolongació final del ferrocarril de la Val de Zafán a la Ràpita. Segons la denunciant, la casa era freqüentada pels presos republicans que treballaven a la construcció del ferrocarril i sempre portaven menjar cap a l'interior de la casa.

El cabo va cridar al guàrdia segon, Joaquin Magarazo, i van dirigir-se cap a la casa de la veïna per fer el registre pertinent. Els acompanyava Jose Mulet, veí del poble i que era regidor a l'ajuntament. Els tres hòmens van començar a caminar en direcció al carrer del Molí, anaven a pas ferm, sense perdre temps. Només es van parar un moment a la cantonada del carrer, el cabo va treure una cigarreta i se la va fumar, els altres dos se'l miraven esperant el moment d'entrar a la casa. Les campanes havien tocat feia uns quinze minuts les 12 del migdia quan el cabo va trucar a la porta de la casa. Uns segons després la porta s'obria i en sortia una dona de mitjana edat, morena i vestida de negre.

- Buenos días, vamos a efectuar un registro en su casa, salga fuera!- li va dir el cabo a la dona que acabava d'obrir la porta.

Amb un senyal amb el cap, el cabo, va donar l'ordre al guàrdia segon per a entrar a l'interior de la casa, ell el va seguir i, després dels guàrdies, van entrar la dona i el regidor. Aquells dos hòmens van començar a registrar totes les habitacions de la casa, una per una, obrint tots els armaris i calaixos que van trobar. Totes les coses que anaven trobant sospitoses les van anar col·locant a sobre la taula del menjador i van començar a anotar totes les coses que anaven traient. El cabo anava nombrant les coses i el guàrdia segon s'afanyava a apuntar-ho amb llapis a una llibreta de paper que s'havia tret de la butxaca de la jaqueta. El guàrdia segon va començar a classificar tots els objectes en tres grans grups; "Botes en conserva", "Propaganda Marxista" i "Cortes de tela". Una vegada acabat el registre el cabo va procedir a la detenció de la dona, que va ser conduïda al puesto de la guàrdia civil del poble.

Els tres hòmens van sortir de la casa acompanyats de la dona, ja detinguda. El cabo, abans de començar a caminar, va tornar a treure's una cigarreta i se la va fumar, mentre els altres hòmens i la dona guardaven un silenci sepulcral. Va tirar a terra mitja cigarreta i amb la punta de la bota la va aixafar per apagar-la i, movent el cap, va ordenar a la comitiva començar a caminar cap al puesto.

Havien passat unes hores i el cabo va fer asseure a la dona a una cadira, al davant una taula i a l'altre costat de la taula es va col·locar ell assegut. En una altra taula es trobavael guàrdia segon al davant d'una màquina d'escriure disposat a transcriure l'interrogatori que li anaven a fer a la dona. El guàrdia segon va començar a escriure "PREGUNTADA: Por las Generales de la Ley, dijo: llamarse como queda dicho, natural y vecina de Bot domiciliada en la calle del Molino, sin número, de estado casada, de cincuenta años de edad, no sabe leer ni escribir, de profesión sus labores. [...]"El cabo li va anar preguntant sobre la seua ideologia política, sobre si havia participat dels fets del juliol del 1936 quan es van cremar l'església i l'ermita del poble i de com havia anat acumulant tants de productes alimentaris.- A ver señora, cómo adquirió los botes de carne congelada, las latas de sardinas de cien gramos y doscientos gramos en un total de ciento siete botes? Y cómo adquirió siete libras de chocolate y una caja de dulce de membrillo?- li va preguntar el cabo, mentre es recolzava l'esquena a la cadira i estirava la cama dreta per fora de la taula.- Estas cosas las cambié por huevos y aves de corral a varios soldados del Batallón de Trabajadores. – li va contestar la dona.- Y el saco de azúcar de veinte quilos, dos de salvado de cincuenta quilos y uno de harina de unos setenta quilos?- va continuar preguntant el cabo.- El azúcar lo cambié por un cordero y dos gallinas a los soldados moros y el salvado lo compré en Caseres.- li va explicar la dona.Amb la confessió de la mateixa dona quedava clar que aquella dona tenia tractes amb els presoners republicans que estaven treballant a la via fèrria. Però el cabo no es donaria per satisfet, volia saber més, volia saber-ho tot sobre aquella dona.- Así que usted era socia de la Amistad Republicana?- preguntava el cabo.- Sí, mi marido estaba afiliado.- va respondre la dona- En el registro se ha encontrado propaganda marxista, una hoja escrita a mano con la Internacional, un folleto de la F.A.I y un folleto de los sindicatos de las U.R.S.S., así como varias novelas inmorales. Es suyo todo esto?- insistia el cabo.- Desconozco quién pudo llevar todo esto a mi casa, igual podría haber sido mi hijo Miquel, que murió en el frente de Teruel. - va respondre-li la dona amb serenitat.

A més de les grans quantitats de menjar trobades a la casa i la propaganda republicana, els guàrdies van trobar diverses peces de tela de diferents mides i tamanys. Li van preguntar sobre la procedència de totes aquelles peces de tela, la dona va saber donar respostes a totes les preguntes. El cabo es va aixecar i va anar a buscar un got d'aigua que li va facilitar a la dona. Ella va fer un glop d'aquella aigua. El cabo la fer aixecar i la va portar al calabós on la va tancar a l'interior.