CATEGORIA D - LEPISMES

73 0 1
                                    


Fills meus, tot està contingut en les lletres impreses d'un llibre, tot..., des del traç més subtil i la tinta que les defineix a les enrevessades lleis que les transformen en idees i pensaments bonics. Jo ja sé que us semblarà estranya aquesta afirmació tan rotunda perquè, com jo en un altre temps pensava, vosaltres pensareu també que només el paper és important, que, sense el paper, ni elles existirien ni nosaltres tampoc. Però tingueu present que el paper d'un llibre és alguna cosa més que el suport material de tinta, midons, coles i colorants que tan ens agraden... El paper d'un llibre, us ho cregueu o no, és un receptacle de la vida en altres móns..., d'una vida diferent, sí, però una vida de la que en podem aprendre molt... Llavors, no n'hi ha prou que les vostres antenes olfactives distingeixin la tinta del midó; o els pigments, de les fibres amb què nodriu les vostres escates...No, no n'hi ha prou... Si voleu anar més enllà de la vostra naturalesa animal, heu d'aprendre a llegir... I això no és una feina fàcil, no, perquè el vostre impuls interior us encamina a fer el que sempre heu fet fins ara: A creure que sou destinats a engolir llibres sense esperar que, a l'empassar-vos-els, puguin nodrir també la vostra condició espiritual d'éssers vius...No, no, no us en rigueu, si us plau...! No us en rigueu, que qui se'n riu no en tasta...! Naixem, vivim i morim entre llibres, entre aquests estols i estants que ens fan de casa i que ens serveixen d'aliment per viure... I malgrat tot, d'ells, dels llibres, no n'hem après gairebé res...Sí, sí, d'acord... Ja sé que hem après a sobreviure, que les nostres mares ponen els ous en les escletxes de les parets, lluny de la fortor de les coles que relliguen els llibres, que som animalets de nit perquè així en devorem el paper quan ningú no els usa, que endurim l'escata una mica més cada vuit generacions o que la cua que tenim és cada cop més sensible als canvis de temperatura de l'estança...Sí, jo ha sé, ja ho sé tot això... Però heu de ser conscients que dels llibres no en sabeu res... Generacions i generacions menjant llibres i encara no hem reconegut quin profit ens fan...!Aleshores, ateneu! Cada tarda a partir d'avui, us ensenyaré com haureu de reconèixer les lletres que us engoliu i com n'haureu de digerir els sucs que desprenen. Amb això no faré sinó transmetre-us tot el coneixement que vaig rebre d'un lepisma de la BibliotecaNacional que ans de morir es va transmutar en papallona i va anar-se'n volant, cel amunt, cap a les regions desconegudes del saber. Poseu-hi cura, doncs, perquè a partir d'ara no permetré un lepisma ignorant en aquesta biblioteca.

Premi Llibresebrencs.org 2021Where stories live. Discover now