Premi Llibresebrencs.org 2021

CATEGORIA D - EL LLOC PREFERIT

Aquell era el seu lloc preferit, on hi passava hores i hores. L'avi s'hi podia dormir, fer mots encreuats o mirar per sobre la finestra a l'infinit, on sembla que no hi hagi res i hi és tot. Sense cap mena de dubte, aquell raconet amb aquella butaca és especial. Encara no m'he atrevit a llençar-la, ni tant sols l'he entapissat de nou. Em sembla que si ho faig, aquell seient no serà el mateix. És on hi toca el sol tot el dia, des d'on es veu quin temps fa i el jaç preferit del Mico. Ja deu fer uns tres anys, unes setmanes després de la mort de l'avi, amb un descuit, un gatet va entrar a casa i es va ajeure a la butaca on sempre seia el iaio. No em vaig atrevir a fer-lo fora, i des de llavors el Mico ocupa l'espai preferit del Manel. Sempre he pensat que el Mico va arribar per ocupar el seient del Manel. Sempre m'ha semblat una curiositat preciosa i és clar, el Mico és també part de la família, de fet, la única que em queda a més de la Maria, la meva germana.

Mirar el gatet estès a la butaca em recorda els millors moments amb l'avi. Des que els meus pares van morir quan la Maria i jo teníem 7 i 9 anys en un accident, els avis s'havien convertit en els nostres tutors i també en la única família que teníem. Ens van fer grans amb molt esforç i dedicació i també amb molt amor. El que més recordo són les hores i hores que ens passàvem jugant al dòmino i a les cartes però sense cap mena de dubte, el nostre moment preferit eren les estones davant la llar de foc amb l'avi assegut a la butaca i nosaltres, encara molt petites i hàbils, assegudes al terra, a sobre l'estora de ganxet que havia fet l'àvia per a nosaltres. En aquestes estones que sempre acabaven sent hores, l'avi ens contava històries i llegendes. Per a la meva germana i per a mi, sempre eren reals i ens les preníem molt seriosament, sobretot les que parlaven sobre la bèstia que rondava per les nits a la serra de Galls, les muntanyes de darrera, les que veiem per la finestra del menjador, la del costat de la butaca de l'avi.

Sense dubte, el raconet del seient és el lloc de la casa on millor es veuen les muntanyes i els prats. Recordo l'avi mirant l'horitzó sense dir ni piu mentre nosaltres fèiem els treballs de l'escola. Era com un vigilant de la serra. Una mena de guardabosc. Quan estàvem en silenci, podia reconèixer de quin animal era cada soroll. Jo mai he tingut aquesta habilitat i la Maria mai podia estar en silenci.

Sovint crec que la casa per mi sola és massa gran, però em fa molta llàstima vendre la casa on la meva mare i nosaltres ens em criat. La Maria viu a la casa que va ser dels pares amb el Marc i l'Ivan, el seu fill, més prop de la ciutat on treballen. Em venen a visitar

sovint i fem unes barbacoes per llepar-se els dits, que sempre s'allarguen fins ben entrada la nit. Només per aquestes estones ja hi val la pena.

Ara m'adono que estic escrivint aquestes línies des de la cadira del costat de la llar de foc, des d'on veig la butaca de l'avi i el Mico estirat a sobre. La recordo de color vermell però amb el pas del temps i el sol que la banya cada dia, el color ja és taronja. L'avi havia comprat el seient vermell perquè tot a la casa era marró i volia una butaca per contar-nos històries que fos ben cridanera. Al principi, a l'àvia no li agradava i li ficava una peça de ganxet de color marró, "per combinar", sempre deia ella, però al final crec que li va agafar amor i ja no li hi ficava res a sobre i menys des que l'avi ja estava al cel, amb els meus pares. L'àvia va morir 3 mesos després que l'avi, crec que de tristesa. D'aquella que sentia al mirar la butaca buida i recordar que l'amor de la seva vida, el seu marit, el Manel, ja no hi era mirant les muntanyes, fent mots encreuats o contant-nos històries.

Ara, escrivint aquestes línies, em pregunto si mai algú pensarà en mi, veient-me asseguda en el meu lloc preferit, a la butaca del costat de la llar de foc, fent el que més m'agrada: mirar la butaca de l'avi, recordant-lo a ell assegut mirant les muntanyes per la finestra i somrient, veient-lo feliç, en el seu lloc preferit.