Premi Llibresebrencs.org 2021

CATEGORIA D - AGÈNCIA IDM

Tot va començar quan vaig decidir que volia adoptar.

No se'm passava l'arròs i, ben cert és que, podia continuar esperant, però una cosa és esperar quan veus que alguna cosa es cou i penses que aviat donarà fruit, i l'altra és esperar quan veus que res es belluga, que tot és immòbil i no es produirà cap canvi si tu no poses mans a la pastera.

I així ho vaig fer.

– Bon dia! És aquí on donen informació sobre adopcions?

– Sí, senyora, aquí és. Passi!

Aquest tractament de senyora sempre se m'havia fet estrany, com si no anés amb mi, però des que tenia els cabells blancs havia començat a tolerar-lo.

Vaig seure a la sala d'espera i em vaig disposar a esperar. De fet això era el que feia des de fa temps, esperar. Pensant-ho bé, què era sinó l'esperança el que m'havia dut fins allí?

Quan em va arribar el torn i vaig entrar al despatx, em va sorprendre trobar una oficina diàfana, assolellada gràcies a un gran finestral, agradable. Una gran i ufanosa planta ben cuidada en un racó em va fer sentir que havia trobat la solució.

– Pensa adoptar tota sola? No té parella? – Em preguntà de seguida la persona que em va atendre.

– Ah, sí, sí que tinc parella! – Vaig respondre, sorpresa, perquè no m'esperava aquella pregunta. – Però he vingut jo, a informar-me, vaja.

– Bé, ser mare, és molt important. Fer-se càrrec d'un infant no es pot prendre a la lleugera. La seva parella també hauria d'implicar-s'hi. Hauria de venir.

– Ui, no, no! Jo no vull ser mare. Jo ja vaig ser mare quan tocava! Dos criatures vaig tenir, l'Eva i el Pau, i ara ben grans que són ja. Mira, trenta-vuit anys l'una i trenta-cinc l'altre, tenen ja. – Vaig córrer a mostrar-li una fotografia que els meus fills em van regalar el passat Dia de la Mare i que, des de llavors porto a la cartera.

– Com? No vol ser mare? I doncs què hi fa aquí?

– Miri, he vingut a informar-me perquè jo vull ser iaia.

La noia em va mirar sorpresa. I em va explicar amb tots els ets i uts que si jo volia tenir cura d'una criatura, n'havia de tenir cura les vint-i-quatre hores del dia, tots els dies de la setmana, totes les setmanes de l'any i tots els anys de la seva vida. Al menys fins que fos major d'edat, va dir.

No va entrar en raó de cap manera amb que jo volgués un net o neta, a qui cuidaria algunes hores d'alguns dies de la setmana, i a qui aniria, potser, a recollir a l'escola o a judo per a dur-lo després amb el seu progenitor o progenitora, que se'n faria càrrec.

No va entendre res, tampoc, quan li vaig dir que jo ja estava preparada per a malcriar una criatura.

La seva mirada, mentre m'omplia les mans de fullets informatius sobre l'acollida i l'adopció, per quedar bé, i m'acompanyava fins a la porta, em mostrava que em prenia per boja. Si més no, que no em prenia seriosament.

I jo anava de debò.

I així va ser que, després de donar-li moltes voltes, vaig fundar, juntament amb la meva parella i una altra sòcia, l'AGÈNCIA IDM (Iaies/iaios Disposats a Malcriar).

Vam començar tímidament, però ja tenim vint iaies IDM a la comarca. En fem seguiment i hem comprovat que els seus nets i netes NEM (Nets/netes Encantats/des de ser Malcriats/des) estan molt contents/es, feliços/es m'atreveixo a dir. Per fi, algú els compra algun capritx un dia de cada dia, els dona caramels, els pessiga les galtes i els dona petons al front.

La nostra llista d'espera de iaies i iaios IDM però, és ben llarga. Hi ha molta gent gran que desitja ser-ho, però els seus fills i filles no tenen cap intenció de continuar la nissaga. Així que, acudeixen a nosaltres.

El problema que ens trobem és l'escassetat de criatures. Cada cop n'hi ha menys, sobre tot a les nostres comarques. No sé si al final n'haurem d'importar o fabricar-ne!

De moment, estic molt satisfeta perquè, per una banda, l'agència funciona, i per l'altra, he pogut fer realitat el meu somni de ser iaia. Dos nets maquíssims tinc! L'un viu al meu carrer, ben prop de casa, es diu Marc i ja té quatre anys. L'altre viu a la plaça de Dalt, es diu Karim i tot just acaba de fer l'any. Em tenen el cor robat!

Com a agència, cal donar-nos a conèixer més, ja que només fa nou mesos que hem començat i estem donant els primers passos, però jo us dic que aquesta és l'agència del futur.

Us deixo, que vaig a publicar uns posts a les xarxes. Tinc dues iaies i un iaio que estan buscant descendència. N'estan d'il·lusionats/des!