Premi Llibresebrencs.org 2021

CATEGORIA A - RECORDS INESBORRABLES

Obro l'armari. Veig una caixa al fons que no havia vist mai abans. Què hi haurà dins? Obro la caixa.

És la caixa dels rellotges meus de quan era petita. Visualitzo alguna cosa al fons de la caixa entre els rellotges. No sé què és el que veig però és molt familiar. No és un objecte. És un record! Un record que em transmet felicitat i nostàlgia. Que em transporta al passat. Un passat ple d'alegria.

Veig mobles marrons. Sento un sorollet lleu, és el sorollet de l'oli que esquitxa a la paella. Percebo una olor a carn. Carn que s'està cuinant. Què és aquest lloc? És la cuina de l'àvia! És ella la que està cuinant.

Visualitzo dues siluetes, estan situades entre la porta i els mobles de la cuina. Una silueta és petiteta.

És una nena de dos anyets. Té els cabells llisos i fins com la seda recollits en dues cuetes. I té una pell molt lluent. No para de somriure. Està feliç. Un senyor gran amb els cabells grisos i ulleres l'agafa de la seva maneta. També somriu. Està embogit per la seva neta. Té un bolígraf blau a la mà. Li està dibuixant un rellotge analògic al canell. Ara ho entenc, és el record del meu avi quan em dibuixava rellotges al canell.

Noto un corrent fred i humit que rellisca suaument per la meva galta. Són llàgrimes. Estic plorant.

Estic plorant per la sensació de pèrdua i d'enyor. No el tornaré a veure més. No podré tornar a riure amb ell. Tanco la caixa i amb uns ulls rojos i plorosos m'eixugo les llàgrimes amb les mànigues del jersei. -No tornarà. No tornarà mai més.- dic fluixet amb una veu insegura. Tanco l'armari. Em deixo caure al terra, m'assec recolzant l'esquena a la paret i començo a pensar i a pensar i arribo a la conclusió de que sempre seré feliç amb aquest record. No tornarà amb nosaltres però als meus records no s'esborrarà mai. Sempre estaràs amb mi als meus records inesborrables. No t'oblidaré mai!