Premi Llibresebrencs.org 2021

CATEGORIA A - ÉS DECISIÓ TEVA !

L'Aina era una nena d'onze anys, recent complits, que li agradava anar a l'escola. Era riallera,

amable i divertida i tenia molts amics i amigues.

Un dia, va arribar a l'escola, i les seves amigues estaven DESESPERADES! No podien parar de

parlar d'un nou model de sabates que havien tret a la sabateria de la ciutat.

La Mar, una de les seves millors amigues va descriure les sabates com si allò fos un examen

d'expressió oral a classe de llengua catalana.

-N'hi ha de vuit colors diferents: roig, verd, blau, lila, groc, taronja, rosa i salmó! - va exclamar.

I va seguir - Tenen purpurina als cordons i per la nit brillen com estels!

A l'Aina no li van desagradar, però tampoc li va fascinar el model nou.

Totes les xiquetes del grup la van obligar a comprar-se-les, perquè sinó l'excloïen del grup.

Van marxar totes, excepte la Mireia.

-Ei Aina! - va cridar.

-Si no et vols comprar aquestes sabates que ara estan tan de moda, no fa falta que les compris!

L'Aina va mirar-la als ulls i li va dir: -Ah no?

-No!!- Va contestar la Mireia. -Si no t'apeteix comprar-les no ho has de fer.

-Però és que si no me les compro em faran fora del grup... i ja no tindré més amigues.-va dir.

De sobte l'Aina va començar a plorar.

-Saps? A mi tampoc m'agraden molt les sabates, però respecto que elles les vulguin tenir. A més és clar que tindràs amigues!!! Sempre pots comptar amb mi.-Va continuar la Mireia.

L'Aina es va quedar un temps pensant tot el que li havia dit la Mireia. Volia tenir amigues però la Mireia també tenia raó...

L'endemà es va despertar, va fer el llit, es va vestir, va esmorzar i va anar a la sabateria de la ciutat.

Estava preocupada. El seu cap era com un nus enorme difícil de desfer perquè no sabia que fer.

-Si les compro haure sigut una tonta...no voldré anar amb aquelles sabates però tindré amigues i estaré amb elles. Però i si no les compro? només tindré a la Mireia, les altres no voldran estar amb mi...però no haure de portar unes sabates que no vull.

L'Aina va entrar a la sabateria, tota decidida.

No podia parar de mirar tots els cartells que hi havien a la entrada amb la imatge de les sabates super «fashion» que tant mencionaven a l'escola.

Va entrar, es va provar les famoses sabates que volien les seves amigues i també altres models.

De cop va pensar: -Crec que la Mireia té raó, no tinc perquè comprar-me unes sabates que ni vull ni m'agraden!

A més no va trobar correcte l'amenaça de les seves "amigues", que si no es comprava aquelles sabates estaria fora del grup.

-Això no ho fan unes amigues de veritat! Va exclamar. Una amiga de veritat és la Mireia, que va ser la única que em va consolar i ajudar.

Així que va agafar dos parells de sabates, per a ella i per la Mireia. Eren unes deportives blanques amb els cordons de color blau, el seu color preferit.

El dia següent, l'Aina va regalar-li les sabates que havia comprat.

L'Aina li va dir que era una forma de donar-li les gràcies per haver sigut una bona amiga.

Què com van reaccionar les altres?

Enfadades, perquè l'Aina no va fer allò que volien i també parlant malament a les seves espatlles.

L'Aina i la Mireia no els hi preocupava la situació, és més, pensaven que si estaven enfadades la resta de companyes era problema d'elles.

Poc a poc, l'Aina i la Mireia van fer més noves amigues i amics i s'ho passaven molt bé a l'hora del pati!

I AIXÍ ÉS COM L'AINA VA APRENDRE QUE NO HAS DE FER EL QUE LES ALTRES PERSONES ET DIGUIN SI TU NO VOLS!