Premi Llibresebrencs.org 2021

CATEGORIA D - EL REGAL DE NADAL

Era un matí càlid hivern, no molt típic d'aquelles dates, però els efectes del canvi climàtic ja començaven a mostrar-se, en aquell moment la humanitat no es podia fer una idea de tot el que vindria, però bé, d'això en parlarem més endavant.

Aquell matí, la Berta es va despertar adolorida a causa dels dolors menstruals i la veritat que una mica trista, ja que el seu estat d'ànim era molt negatiu aquells dies, però tot va canviar quan ell va entrar a l'habitació amb aquell regal, que a la Berta l'hi canviaria la vida per complet i la convertiria en una de les millors escriptores del món amb llibres traduïts a més de 70 llengües i venuts en tot el planeta, però el més important de tot, ell l'hi va obrir una finestra on ella podia parlar-la amb llibertat.

Li semblava una paradoxa que aquell home que tants malsons l'hi havia provocat, fos qui l'acabaria salvant. A l'obrir el paquet, ella no va veure un ordinador portàtil, va veure un confident, per fi podria explicar, podria cridar i treure tot aquell verí que la matava per dintre, bé millor dit podia escriure el que li passava.

I és que no havia estat gents fàcil per a ella, trobar algú amb qui confiar, a qui explicar-li qui era, la por que la jutgessin durament era més forta que la necessita d'alliberar-se de tot el que la pertorbava.

I és que no ens enganyem, sovint jutgem a les persones, les marquem amb un estigma i les condemnem a ser allò que els hi hem dit que són. A ella això ja li havia passat, i no estava disposada a caure en el parany de mostrar-se tal com era mai més, almenys fins que no trobes la persona adequada.

Quan va obrir la pàgina d'escriptura i va començar a enllaçar lletres i símbols, es va adonar de la seva infelicitat, i no era només un problema d'hormones, que li hagués baixat la regla tot just el dia de Nadal, no, era una altra cosa, era infeliç i no sabia com sortir-ne. Però a la vegada es va sentir alliberada, per primer cop en molt de temps, va tenir sensació de lleugeresa dins seu, i no aquell nus sec que l'ofegava. Potser, reconèixer que no era feliç era el primer pas per canviar de vida.

La veu de la seva mare, li va tallar els pensaments:

- Berta!! A quina hora penses llevar-te, avui? Va filla que et necessito a la cuina - la mare que sempre preparava el menjar amb molta dedicació, es posava especialment nerviosa el dia de Nadal.

- Ara baixo, donam cinc minuts.

El temps just per guardar aquell document, rentar-se la cara i vestir-se.

El dia es va desenvolupar amb normalitat, com qualsevol dia de Nadal, la Berta no recorda res d'aquell dia, se l'havia passat tot pensat amb el regal, amb el confident, amb aquella finestra que tot just començava a obrir-se per a ella. I per fi, va arribar la nit i amb ella la possibilitat de retrobar-se amb aquell document, però una idea terrible li va venir a la ment, i si ell es volia cobrar el regal? Feia molt temps que ja no passava, però també feia molt temps que ell no li parlava i menys encara que no li feia regals, que significava aquell regal? No ho sabia, però una cosa tenia molt clara, no li permetria mai més, si aquell home entrava a la seva habitació no en sortiria viu.

Per sort res d'això va passar, les vacances d'hivern van acabar, ella va tornar a l'escola i els dies anaven passant amb normalitat, o almenys això és el que aparentava, però dintre d'ella tot havia canviat, a l'escriure tot allò que la pertorbava va anar fent-se més forta, més valenta i a tenir veu. La seva veu, la seva opinió i això li agradava i potser no agradaria a ningú mai, però a ella sí que li agradava i amb això en tenia prou.

Sempre havia somiat en escapar d'aquella casa, i la manera que creia que podria fer-ho era casant-se un cop fos prou gran per fer-ho. Però ara la Berta sabia que no necessitava escapar, que era lliure, que les persones no perden la llibertat quan els altres decideixen, sinó que la perden quant es donen per vençudes.