Premi Llibresebrencs.org 2021

CATEGORIA A - UN ATZAR SURREALISTA

Hi havia una vegada... una família que havia quedat destruïda per un virus mortal que estava afectant a tot el planeta.

La mare, era professora en un institut a prop de Barcelona, el pare, treballava de metge a l'hospital Sant Joan de Déu, i els dos fills, en Marc i en Joel, estudiaven tots dos al mateix col·legi.

Eren una família feliç, com qualsevol altra, fins que a finals d'any van veure a la televisió que hi havia un nou virus, el qual s'havia originat a Xina, es va propagar ràpidament, i en pocs mesos ja era aquí.

Primer no en van fer molt de cas, perquè pareixia una simple grip, però dies més tard va haver el primer contagi al seu poble. Van continuar amb les seves vides com van poder, però res va ser igual.

Dos mesos més tard la mare va donar positiu, va estar un parell de dies greu a la UCI, la família estava destrossada, tots tres la trobaven molt a faltar.

Finalment una plujosa i negra nit, va sonar el telèfon, el pare amb tremolors i una calor freda el va agafar i li van explicar que la seva dona no havia pogut superar-ho, va caure de genolls a terra, amb el cor trencat en mil trossos va començar a plorar silenciosament. Va passar una hora, dues, fins que va decidir anar a despertar als seus fills, els va llevar a tots dos, eren les quatre i mitja de la matinada, tots tres eren al jardí, es van tombar sobre la fresca i verda herba que el cobria, i es van posar a observar aquell cel estrellat, el pare amb una veu tremolosa i un nus a la gola que l'impedia parlar, va intentar explica'ls-hi, els nens es van quedar callats, però amb l'expressió dels seus ulls ho van dir tot, una tristor els consumia per dins.

El fill més gran li va dir: pare, sé que ho has intentat, has intentat salvar-la, ens costarà un temps d'assimilar però ho farem, perquè ets el nostre heroi i t'estimem tots tres.

Es van quedat abraçats fins que van començar a sortir aquells petits rajos de sol, pels quals van quedar enlluernats.