Sóc un microplàstic, i he passat per tot tipus de processos abans d'arribar a ser.
No estic orgullós del que sóc, i tot i que no he tingut la possibilitat d'escollir el meu
destí, tinc l'esperança de ser substituït, tan aviat com sigui possible, per una alternativa
que em deixi obsolet.
Aquesta és la meva història:
Com en tots els processos que ens envolten, existeixen una sèrie de patrons, de
moviments i d'estats que depenen uns dels altres, que s'enllacen i es desfan segons el
que es comuniquen i que es queden o se'n van, ja sigui més aviat o més tard.
Així doncs, jo surto de les entranyes d'aquest planeta, i, tot i que la meva evolució no ha
estat fàcil, com la de cap organisme o microorganisme, la meva existència està
comprometent la de totes les espècies amb les que convisc.
Jo provinc de matèries primeres, d'elements que són i defineixen la Terra, però aviat, al
ser transformat, m'he anat allunyant de les meves arrels.
La fragilitat pròpia de l'ésser humà, de trobar-se en un món que existeix gràcies al
conflicte constant, ja sigui intern o extern, ha creat la necessitat de tenir el control de tot
el que els envolta, de dominar-ho i manipular-ho per emmascarar la seva inseguretat, la
desesperació de sentir-se prescindibles en qualsevol moment.
És per això que la meva genètica ha estat modificada, i, canviant-me l'estructura i la
meva funcionalitat, m'han fet capaç de complir tot tipus d'expectatives i de necessitats
fetes a mida de l'home, però alienes a les de la naturalesa.
Aquesta flexibilitat de la que he estat dotat, la capacitat de suportar temperatures
extremes, de no trencar-me amb facilitat i de ser resistent, m'han fet implacable e
imprescindible.
A mesura que ha anat passant el temps, he provat d'anar fent-me petit, tenint
l'esperança de causar menys dany, de no ser tan visible i no immiscir-me tant en la vida
dels altres, tot i que no és el que he aconseguit. Més aviat tot el contrari.
M'he encongit, m'he amagat i m'he avergonyit d'estar enmig de bancs de peixos, de
famílies de flamencs, d'aigües que són tan pures que fan de mirall del sol. Els cops de
les roques sedimentàries dels rius, la corrent enfurismada i salada dels mars que m'ha
empès com volent-me fer fora, i la solitud a l'estar en llocs que no em pertanyen, no han
aconseguit fer-me desaparèixer.
Deixar de ser és, definitivament, una opció que no recau en mi, i sentir-me miserable,
abandonat, brut i completament oblidat, tampoc em fa el viatge més fàcil. Només veig
la via de l'acceptació com a últim i únic recurs, reconeixent el que sóc i assumint on
acabo, si és que puc acabar de ser.
M'accepto i m'aprovo que sóc aquí, i que, de vegades em toca tenir un únic ús.
Els éssers humans esteu davant un punt d'inflexió, en el que la natura us demana, més
aviat us reclama, de moltes maneres, que torneu a posar en joc el vostre inconscient
col·lectiu, que heu abandonat per l'individualisme, fent veure que us protegiu quan en
realitat us torneu més fràgils, perquè us aneu quedant més sols, més aïllats i més
indefensos.
El que doneu, us torna multiplicat, i el que no doneu o ho feu en forma de dany, la
naturalesa també us ho torna, en forma de cataclismes, de nevades o tempestes extremes
que ho arrasen tot, en forma de sequera, en icebergs enormes que es trenquen i es desfan
com una última abraçada.
En un món de grandeses, d'ostentacions, de tantes possibilitats, i, a la vegada, de tants
dèficits, oblideu que són les petites coses les que us deixen ser, i és per això que aquests
petits gestos, aquestes mirades entre éssers, els petits moviments que s'encadenen i
construeixen el medi, mereixen, més que mai, la delicadesa, un altre cop la llibertat de
ser sense opressió, el tornar a sentir el buit per estimar-se així també, el recolliment, la
senzillesa i la vostra gratitud.
L'home no dóna lleis a la naturalesa, sinó que les rep. Per això les mentalitats egoistes
embruten el món, però les generoses el poden transformar en un de més sostenible, més
orgànic, més sensible i més honest.
Segueixo estant aquí, al teu plat, en l'aire que respires, en l'aigua que beus, en la manta
que et tapes quan tens fred, en les mans que toquen altres mans.
He arribat a ser indetectable, però no inexistent.
Encara que no em vegis, formo part de tu, i t'omplo els racons.
YOU ARE READING
Premi Llibresebrencs.org 2021
RandomOBJECTIU Incentivar els jóvens vinculats a les comarques ebrenques (Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat) a escriure relats curts sobre temes que trobin interessants i editar-los en un mitj...
