Premi Llibresebrencs.org 2021

CATEGORIA A - SI VOLS, HO POTS SER

Hola! Em dic Júlia i avui t'explicaré l'historia d'una nena que volia ser un nen. Fa 23 anys, a la ciutat de Barcelona, hi vivia la Greta. La Greta no era una nena com les altres nenes. A ella no li agradava jugar amb nines, ni a cuines, ni a la corda. Ella el que volia era jugar a futbol, a córrer, anar en bici... però no s'atrevia. A la Greta no li agradaven gens els vestits o el color rosa, i pensava que pel simple fet de ser una nena no havia d'estar obligada a anar sempre de rosa o anar amb el pel llarg i coses per l'estil. No se sentia bé amb el seu cos de nena.

Quan tenia 8 anys, va decidir dir-li als seus pares que ella el que volia era jugar amb els nens a coses més divertides, volia que les nenes poguessin fer el que volguessin. Els seus pares, que havien crescut escoltant que els nens eren millor que les nenes, van sermonejar molt a la Greta, li van dir que les nenes no podien somiar com els nens, i que mai una nena seria famosa perquè les nenes no poden fer res. Què injust, oi?!

La Greta se'n va anar cap al seu dormitori, molt trista perquè els seus pares no la comprenien i va estar una bona estona tractant de descobrir com podia solucionar aquest assumpte, però quan encara no sabia com solucionar-ho, la van cridar per anar a sopar. Després de sopar, la Greta va seguir pensant, però estava tan cansada que va dormir-se enmig d'un munt d'idees, propostes i solucions. Al dia següent, es va llevar del llit més aviat del normal i va escoltar uns crits. Va anar sigil·losament a la cuina, d'on sortien els crits, i va veure la mare i el pare discutint.

- Si ella vol, per què no la deixes!!

- No, és ridícul, una nena amb pantalons i el pel curt! És impossible!

- I per què, si es pot saber?

- Perquè les nenes no poden fer això! És antinatural!!

La Greta va sentir-se molt agraïda cap a la seva mare per haver-la defensat, i enfadada amb el seu pare perquè no sabia canviar, pensar d'una altra manera. Però no va poder seguir reflexionant sobre això perquè en aquell moment la seva mare va passar pel costat de la porta on ella estava amagada i la va descobrir.

- Greta! No t'havia vist!

- Mama!

- Acompanya'm Greta, vull dir-te una cosa a soles.

Així que la Greta va acompanyar la seva mare al jardí.

- Greta, has de saber que quan jo era una nena, jo també vaig voler jugar a coses que les nenes no podien, vestir com els nens, fer totes aquelles coses que no podíem fer les nenes en aquell temps...Però tu, tu sí que pots, i jo t'ajudaré a aconseguir-ho.

- Gràcies mama, gràcies per defensar-me abans. Ara, si no t'importa, he d'anar a parlar amb el papa.

La Greta va anar a buscar el seu pare, que estava pensant en una cadira al menjador.

- Hola, Greta perdó pel que he dit abans, no he pensat, se'm fa estrany una nena que jugui a futbol, per exemple, però és perquè jo em vaig criar així, vaig créixer aprenent que els nens porten pantalons i les nenes vestit. Perdona'm.

- No passa res, però per què no li expliques tot això a la mama? Vinga, anem junts.

Van estar conversant una bona estona i el pare de la Greta va entrar en raó. Al cap d'uns dies, la Greta va anar al col·legi amb pantalons.

Van passar els anys i la Greta va decidir canviar-se el nom. Ara, la Greta es diu Àlex i viu molt feliç a la seva ciutat. Ho sé perquè m'ho va explicar una amiga meva i em va semblar una història molt bonica. Espero que en escoltar-la, també enteneu el missatge que porta: si vols, ho pots ser.